|
|
Diretore: Micheli Ladu - Editore: Sòtziu
Limba Sarda
|
|
CHISTIONES
|
14/11/2008
Tzurpòpoli: su rennu de sos tzegos abbistos
[de Micheli Ladu] |
Tzurpòpoli est unu rennu de a beru istravanadu, in ue si podet
nàrrere totu e su cuntràriu de totu ca est sa capitale de sa
democratzia. In ie unu grupu de pessones at gherradu pro l’otènnere
sortende•si a pare in sa batalla manna pro sa limba contra onni
acossu e cadèliu. Custu pro more finas de unu chi contaiat sas
fainas pensende•si Omero ma chi de s’iscritore teniat petzi su
tzurpìghine. Lòmpidu a Tzurpòpoli mi fia abbigiadu dae luego chi is
chi istaiant in ie teniant una casta de resonu istròllicu: s’Omero
nostru m’aiat ispadriadu allegas chi pariant cussas de una Sibilla:”Custa
cosa de una limba iscrita ùnica est sa morte de sa democratzia”
“Pro ite” l’aia preguntadu deo unu pagu ispantadu.
“Ca no agradat e partzit” m’aiat respostu isse abbaidende a mene
istontonadu mustrende•mi s’ùrtimu nùmeru de s’Unione, nùmene de su
giornale in ue iscriiat isse pro aunire sa gente pro sa limba in un’àtera
limba: “Non piace e divide, là” mi l’aiat bortada sica.
“No agradat e pratzit a chie?” l’aia torradu a nàrrere
“A totu sos sardos” M’aiat abbaidadu isse cun menisprèssiu.
Deo, chi fia tontu e istontonadu, tando aia crètidu a sas allegas
suas e abbaidende•lu cun apegu e istima manna l’aia preguntadu: “E
duncas vostè, pro acuntentare e aunire a totu cussa gente ite at
pensadu de fàghere?”
“Como sighi pagu•pagu” M’aiat naradu sedende•si in una cadira: “Apo
reunidu una commissione noa cun ideas chi sunt de avanguàrdia e
democratzia chi amus a esportare finas in Terramanna: si una limba
aunida partzit , bastat a fàghere a s’imbesse, partzire sa limba pro
aunire! Si no est lògicu a su mancu est matemàticu no?”
Bidende a mene intortighende su murru su giornalista Omero m’aiat
naradau adàsiu: “Là chi custa est democratzia. Como, finas tue chi
non ses de Tzurpòpoli, ischis bene su chi narant acadèmicos nòdidos:
su Sardu no esistit, esistit unu territòriu chi li narant Sardigna
partzida intre Logudoresos e Campidanesos èsitu de una seletzione
naturale in ue cromosomas diferentes ant formadu bucas diferentes
chi ispadriant sonos diferentes”
“Ma inoghe semus chistionende de cosa iscrita, non de su faeddu e
posca no est chi non b’at su Sardu ca b’at custa partzidura?” L’aia
naradu deo sighende a fàghere preguntas iscimpras: “Tando si unu est
partzende in duos sa limba ca sa cosa est democràtica, est
matemàticu e finas lògicu chi at a èssere prus democràticu si la
partzimus in tres, ma ite, in bàtor!”
Mai l’essere naradu: luego fia a in antis de sa commissione noa de
Omero.
In ie aia cumpresu chi deo no aia cumpresu nudda de sa limba. Tònio
Pani, assessore a bolu de sas Traditziones de Cuartu m’aiat mustradu
cantu sa Comuna sua aiat fatu pro sa limba: fortzis ammaniende “sciampitta”
e ammentende is cantadas si faghet de a beru polìtica linguìstica.
Oreste Pili, chi sighiat a faeddare in sa limba de Cabuderra (e a
iscrìere?) ammentaiat cantu aiat fatu mescamente pro su Campidanesu
in sa Provìntzia de Casteddu sena gastare no una, ma duas
annualidades de sa lege 482 (est a nàrrere 365 mìgia èuros pro su
2007 e belle ateru e tantu pro su 2008), Mario Puddu mandadu a
propònnere una limba de mesania mi naraiat chi sa mesania est
ammesturu sena cabu nen coa, ca in cussos chirros sa gente s’imbentat
totu. Giulio Solinas m’aiat dadu comente solutzione custos faeddos:”braccia
rubate all’agricoltura!” Ca su sardu no est un’èssere sotziale ma
un’èssere “massaju” e b’at s’arriscu de pèrdere sas allegas de sa
“civiltà contadina” e duncas isportellistas istimados lassade
lèssicu artu e computer e ajò a marronare e pastinare in defensa de
sa limba! Est tando chi aia preguntadu fintzas a Omero si podia impreare
galu su malune pro leare su late ca su TETRAPAK non fiat faeddu
sardu, (malaitos isvedesos!) e bi fiat s’arriscu de pèrdere cussa
allega.
“Su prof. Ferrer” m’aiat ammentadu Omero “narat chi pro gasi est
mègius a seberare sa faeddada de una bidda ebbia o de chi no duos
istandard naturales, unu pro pastores e unu pro massajos”. Deo
semper prus tontu aia sighidu a preguntare: “Ma si leamus cussu de
una bidda de monte, o in mesu de sa Sardigna, comente potzo fàghere
a faeddare de roba de mare? (e tando mi fia acatadu chi non fiamus
petzi massajos e pastores ma finas piscadores)”
Omero nche fiat arrennegadu de a beru: “Bastat a leare in prèstidu
dae is àteras variedades” m’aiat respostu.
Ma deo no aia acabadu cun is iscimpròrios: “ma de aici ses faghende
una cosa ammesturada, ma ascurta o Omero, ma custos de sa
commissione tua mi lu ischint nàrrere pro ite unu istandard
Logudoresu, unu Campidanesu o unu de una bidda ebbia de sa Sardigna
est pru Democràticu e Naturale de su chi b’at immoe?”
Omero aiat bortadu sa cara, castiende a Tzurpòpoli in s’iscurigada,
cando sa bòera de sa disinformatzione fiat calende a lenu•a lenu in
sa tzitade e sa nèula intraiat in sos aposentos de s’Universidade: “Nch’est
tardu, non si bidet prus nudda, cras t’apo a torrare isceda.
Stanne certo!”
No l’apo prus torradu a intèndere.
|
|
|