|
Diretore: Micheli Ladu - Editore: Sòtziu
Limba Sarda
|
CHISTIONES
|
26/11/2008
25 annos de limbàgiu giurìdicu (e non los amustrat)
|
« Llengua i dret », sa revista iscientìfica de s’iscola de
amministrazione pùblica de sa Catalùnya, at lòmpidu 25 annos. Pro
ammentare custu arribu de importu, sa Generalitat de Bartzellona at
aparitzadu unu adòbiu pro su 3 de su mese de Nadale cun espertos
locales e internatzionales. Una occasione de importu pro sa classe
dirigente de su catalanismu militante e acadèmicu pro fàghere unu
bilantzu de su traballu de custos annos e de cussu chi galu b’est de
fàghere.
Unu de sos òspites nòdidos de su cunvegnu est Carles Duarte
Montserrat, chi fiat istadu su primu diretore de sa revista dae su
1982 a su 2002. Duarte est un’intelletuale chi at dadu meda a su
deretu linguìsticu de su catalanu de tènnere una terminologia e unu
limbàgiu giurìdicu de dignidade. Oe Duarte, chi est diretore de sa
Fundatzione Luis Carulla, si dedicat forsis prus a sa poesia, ma
abarrat de seguru un’òmine de giudu in su mundu de sos istùdios
giurìdicos-lunguìsticos catalanos.
Intre sas personalidades cumbidadas a s’adòbiu ammentamus : Jordi
Ausàs i Coll, conseller de Governació i Administracions Públiques,
M. Teresa Aragonés i Perales, secretària de Funció Pública i
Modernització de l’Administració e Antoni Milian i Massana, diretore
oe in die de sa Revista e catedràticu de deretu aministrativu a sa
Universitat Autònoma de Bartzellona. E in prus nòmenes chi in sos
ambientes de Bartzellona sonant meda : Joann Ramon Solé i Durany,
Dr. Heikki Mattila, catedràticu de lingüística giurídica a la
Universitat de Lapònia, Finlàndia. Marta Rovira i Romà, subdirectora
de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i excap del Servei
de Normalització Lingüística de la Secretaria de Política
Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
B’ant a èssere finas Jacques Maurais, espertu de su Quebec, Albert
Bastardas i Boada, catedràticu de lingüística generale in sa
Universidade de Bartzellona, Lluís Jou i Mirabent, Bruno de Witte,
Jordi Argelaguet i Argemí, professore titulare de iscièntzia
política in sa Universidade Autònoma de Bartzellona e àteros. Sa
revista est semper unu puntu de riferimentu nòdidu pro chie si
remenat de limbàgiu giurìdicu-amministrativu, mescamente in sas
limbas de minoria. Intre sos “italianos” ospitados dae sa revista in
custos ùrtimos annos: William Cisilino, Giuseppe Corongiu, Rafael
Caria e Daniele Fortis.
http://www.eapc.es/rld.html
|
|
|