Sergio Frau, torrende friscu friscu dae s’acadèmia de sos Linceos, si presentat in Làconi in su cunbènniu “Sardigna: ìsula mitu?”. Un’ingrangeu de ispantu pro sa bidda de su Sartzidanu chi dd’at acollidu carchi die a como. Testimonia: unu muntone de gente a dd’iscurtare in su tzentru culturale in soru de su Palàtziu Aymerich. 



Appasionados lòmpidos dae àteros logos de a tesu de Sardigna puru a una bidda chi Frau at chertu premiare pro sa simpatia amustrada in oras de perìgulu. Un’escrusiva chi paret chi no at àere continuidade pro àteras biddas. Su “tragiadore” de sas colunnas de Ercole at pispisadu difatis a sos amigos chi no at a torrare prus in Sardigna. Nessi si no si movet carchi cosa pro sas chistiones de s’iscumprou geològicu de sas teòrias suas.



Su libru chi at iscritu in su 2002 (Sas colunnas de Ėrcole) at bèndidu 29.000 còpias cun una iscoberta simple e rivolutzionària: sa làcana de su mundu antigu non fiat in Gibilterra, ma intre Tunisia e Sitzìlia. Si custu est beru (e sos acadèmicos de sos linceos non ant prus dudas) s’ìsula de Atlante famada (mentovada dae totu sos antigos pro tzivilidade e pro s’anneu de èssere istada deruta dae un’unda manna) fortzis diat èssere istada sa Sardigna Indipendente de sos Nuraghes. 



Su libru est agradadu meda e non proite si mentovaiat Atlantide, ma proite si torraiat de nou a faeddare de sa tzivilidade de sos nuraghes: mìgias e mìgias de annos ismentigados pro favorire s’istòria de sos fenìtzios colonizadores. 



Intames de fàghere festa e agiudare (proite semus in Sardigna…no l’ismentighedas), unu grùstriu de impreados de sa Subraintendèntzia Archelògica, paris cun àteros aspirantes titolares de incàrrigos e sos solitos intelletuales anti-identidade, duos annos como ant firmadu unu manifestu-denùntzia singulare. Unu paru de iscomùniga contras a Frau imputadu de montare sa conca a sos sardos cun custas ideas (farsas). 



Su giornalista de “Repubblica” est abbarradu a sa muda pro duo annos e como, pustis chi s'Acadèmia de sos Linceos dd'at isdoganadu, at respostu a manera sua. In su catalogu de sa mustra “Sardegna: isola mito?” at torradu a resùmere totu sos contos de custa cherella e at atacadu a fronte paradu (e cun atza) cussos chi, a pàrrere suo, sunt sos responsabiles prus mannos de sa gherra: Giulio Angioni, antropòlogo e iscritore, e Vincenzo Santoni, subraintendente a s’archeologia de Casteddu. 



Nòmenes fatos a craru dae Frau chene timoria. Cando at a essire custu libru, chi est istadu antecipadu in carchi passàgiu, sos interessados ant a pòdere lèghere sos faeddos (graes) de Frau. 



<Custa est gente – at nadu intre àteras cosas s’iscritore romanu fìgiu de unu pulesu in su dibatitu de Làconi – chi non odiat a mene, ma odiat a totu sa Sardigna. In cust’ìsula b’at comente unu còrgiu burocràticu-culturale chi dda inserrat e no dda lassat lìbera de si isvilupare>. 



In antis aiat faeddadu su sìndigu de sa bidda sartzidanesa Fausto Fulghesu chi at torradu gràtzias a Frau pro s’onore fatu a Làconi e dd’at cumbidadu a torrare cando cheriat. 



Presente finas su presidente de sa provìntzia de Aristanis Pascale Onida, chi est intervennidu resonende de su fatu chi sas teòrias de Frau sunt de leare a cussideru e chi a bias, e custu est su casu, sa polìtica est mèngius chi si callet e iscurtet. 



Paolo Lusci, relatore ufitziale, at ammentadu de èssere uno de sos primos chi at intervistadu Frau in sa revista Nae. <A sas teòrias de unu libru, sende chi no b’est s’acordu, si respondet cun argumentos e ideas confutativas – at nadu – non firmende unu manifestu a custa manera. E peroe, s’acadèmia de sos linceos at nadu sa sua>. 



Pepe Coròngiu, diretore de Diariulimba, relatore issu puru, at ispricadu ca no est in gradu de nàrrere si su chi at iscritu Frau est pretzisu o nono. Su chi est de interessu – at naradu – est isperiare comente unu mitu siat cussideradu galu perìgulosu a tempus de oe, fintzas proite, comente naraiat Levy Strauss, no est àteru si non “idelogia polìtica in forma de contadu” . <Mi creo chi, gasi comente tzitadinu simple, siat istada una faddonca manna a àere fatu unu documentu contras a Frau chi assimìgiat a unu manifestu de proscritzione istalinista>. Pro Coròngiu sa pozitzione leada dae sos Linceos non si podet istransire e pesat a manera polìtica in totu sa chistione. <Auguro a mene, a Frau, a sos firmadores de su documentu, e a totu sa Sardigna, chi non torret mai un’unda de ludu (burocràticu-culturale) a nos carragiare comente a sos tempos de su tzunami mentovadu in su libru.>. 



Pro s’onorevole regionale de Rifondatzione Comunista Paolo Pisu, no est giustu, a pàrrere suo, a faeddare e atacare sos assentes. <A onni manera – at decraradu Pisu – Frau at postu unu “ragionevole dubbio” in conca a sos sardos. Nde balet sa pena, duncas, de dd’averiguare>. 



At cungiadu Frau narende ca issu no est inchietu cun assentes, ma chi custa gente at fatu documentos pùblicos ispainados ufitzialmente e chi issu est respondende como ebbia. At saludadu a totus ringrantziende pro s’ospitalidade e at naradu ca como, fortzis, s’at a ocupare de etruscos…Est unu adiosu pro sèmpere a sa Sardigna? 



…Su de s’ìsula (nuraghesa?) de Atlante at a abbarrare unu mitu? Ma proite ddu timent gasi? Sos sardos sunt istados pastores-massajos colonizados ebbia? Est mèngius a ddos guvernare in sa birgòngia de èssere unu pòpulu de colonizados fallidos? O est mèngius a fàghere proas e a averiguare su chi iscriet Frau? Ite est peus? Unu mitu chi traballat, a sa bona o a sa mala, sa cuscèntzia de sa gente o una chirca sèria chi iscumproet, a sa fine, sa beridade cale est? 



Sa resposta, unu cras, a su "Còrgiu" in pentzos. 





làconi, 14.10.2006 

a incuru de sa dir de diariulimba