Diretore istimadu,

apo lìgiu sos artìculos de Bolognesi e Antoni Maria Pala feti oe, e chèrgio respunder a pithus de duos puntos importantes.

M'est praxu meda s'artìculu de Pala e lu ringràtzio de su tonu chi at imperadu. Deo creo ca in Paùle incapas bi fit tropu emotzione e àteras cosas meda. Ma tando deo no bi fit e duncas no potho narrer pròpiu nudda de sù chi est sutzèdiu. E no bi fit ca fia a 10.000 km de distàntzia e no nde podiat torrare.

Pro cantu b'at iscritu in s'artìculu-interbista a Bolognesi, chèrgio narrer ca sù chi eus fatu no est unu "mètodu istatìsticu", ma una regolta de opiniones ghiada de preguntas fissadas dae sos chircheris, de chi is respustas sunt istadas codificadas numericamente e elaboradas istatisticamente. S'istatìstica est una fase ebia de totu su protzedimentu de chirca (Iscusademì pro su pibincùmene). In su capìtulu chi apo iscritu deo, basendeminde a pithus de unu clàssicu de sa sotziologia (Erving Goffman, sa teoria sua de s'istigma e sa descritzione chi isse at fatu de sa vida ordinària) e àteras chircas importantes a pithus de sas pràticas de vida chi no tennint deretu de esser visìbiles (si podet pensare a medas pràticas de sa cultura de sas fèminas, a sa poberesa chi no si podet amustrare prus in sa sotziedade nostra, a unas cantas pràticas sessuales e de identidades e istiles de vida, limguìsticas puru, tanti po fagher esempros) e sas teorizatziones cunsighentes fundadas in sa chirca, apo pensadu ca s'istigma podet esser un'ipòtesi, opuru una chistione de ponner a chircas chi tocat a fagher ancora. 

B'at de narrer ca in sa chirca sas respustas a sa pregunta chi chircaiat de mesurare s'istigma sunt istadas negativas (pagu gente at nadu ca s'est abarrada male pro aer faeddadu in sardu in logu allenu o in sa ruga). Duncas, b'at de traballare a pithus.

Su discursu de s'Universidade est importante meda e no tennit sentidu de ddu resolver nende ca s'Universidade no est bona. Custu est berus, ma peus est s'innoràntzia e sa cultura de su comìtziu chi fùrriat ainghìriu. 

S'Universidade sarda depit esser reformada-torra, proite ca andat male aberu. Peròu b'at gente brava meda e chi at dadu meda a sa crèschida culturale de sa Sardigna, afundados in mesu a acotzaus, innorantis, fillus/fillas de, ec. Sa produtividade iscentìfica est bascia, sas autoridades chi dda rapresentant improbàbiles, su clima intelletuale tristu. Mi parrit tristu ca boisàteros eis atacadu s'ecetzione.

Saludi e trigu,
Alessandro Mongili

Universidade de Casteddu