Cada pòpulu tenet su diritu de faeddare cun Deus cun sa limba cosa sua, cada limba tenet su sentidu suo, e sos sardos bolent faeddare cun Deus in sardu. Est aparitzadu pro lunis 23 de làmpadas a oras de sas 6 de merie s’atòbiu in su teatru de Sant’Eulàlia in Casteddu, unu cunvegnu-dibata a pitzu de sa limba sarda e de sa liturgia chi moet dae su libru de Bachis Bandinu, Antoni Pinna, Remundu Turtas de sa domo de imprenta Domusdejanas fundada dae Pàulu Pillonca.
"Eloì, Eloì, lemà sabactàni?" faeddaiat Cristos in sa rughe, ispadriende faeddos in sa limba aramàica chi amus connotu in sos evangèlios iscritos in sa koinè greca de sos discèpulos suos chi lu mutiant Rabbì in sa limba ebràica cun sa cale fiant
iscritas sas Iscrituras Sagradas in unu mundu romanizadu in ue Pilato lu faeddat in limba latina e li
dimandat:” Quid Est Veritas?” chi no est àteru si non s’anagramma de:” Est vir qui adest” est a nàrrere:”s’òmine chi est a dae in antis
tuo”.
Sa chistione de sa limba in sa liturgia est una cosa de importu, faeddare in “limba sarda” in unu logu sagradu donat a sa limba de su pòpulu sardu prus dinnidade e a su pòpulu sardu unu mèdiu pro s’intèndere e fàghere unidos.
E una pregonta essit a campu luego, bona fintzas pro sa die de sa dibata:”Ma no est chi partzende sa limba in arrogos finas sa crèsia etotu at a pònnere in fatu cun s’arriscu de tènnere una Crèsia campidanesa e una logudoresa?” su perìgulu b’at. Ortodossos, luteranos, anglicano mi paret chi ispàdrient limbas
diferentes.
inoghe su cumbidu de
fondazione sardinia in pdf
àteros ligòngios in tema
|