Catalanu e valentzianu sunt sa matessi limba. L'at detzisu una sentèntzia de su Tribunale Supremu chi at annulladu un'ordinàntzia de sa Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana chi derogaiat a sas cunvalidatziones de sos tìtolos pro su catalanu fatos dae sos organismos de sa Generalitat de Catalunia e de su Guvernu Baleàricu. Segundu custa prònuntzia giurìdica, sos ricurrentes in giudìtziu, Acciò Cultural del Pais Valencià e su Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament-Intersindical Valenciana, "català" e "valencià" non sunt àteru chi denominatziones diferentes chi una limba comuna matessi leat in sos diferentes territòrios inue est impreada. A bisu de sos giuighes, fiat de òbrigu a pònnere in contu chi s'idea unitària de sa limba catalana est istada atzetada dae ditzionàrios de istitutziones acadèmicas de prestìgiu e dae sos istatutos locales. In prus est istada averiguada una giurispridèntzia in favore a s'unidade. Eliseu Climent, responsabile de Acciò Cultural, at decraradu chi sa sentèntzia de su Tribunale Supremu chi reconnoschet s'unidade linguìstica intre catalanu e valentzianu <.. est una bìnchida chi at trigadu ùndighi annos a lòmpere e chi licuidat totu sa polìtica de sos "secessionistas" valentzianos... Un'àtera deruta de sa lìnia separatista valentziana (chi est ghiada dae sas fortzas polìticas madrilenas chi chircant de separare sos paisos de limba catalana) si fiat apida s'annu coladu cando su parlamentu de Istrasburgu si fiat refudadu de traduire sa costitutzione europea in valentzianu, pustis de l'àere fatu in catalanu. In Sardigna, sas fortzas polìticas e culturales contras a s'unidade de sa limba chircant de cunvìnchere logudoresos e campidanesos de àere duas limbas, o bariedades comente las mutint issos, chircahende de fàghere su matessi giogu chi rallentat su traballu de revesa de sa limba.