Mirade, legidores de su giassu, sa gràfica noa. Semus duos annos chi paris cun Micheli Ladu, e sos àteros amigos de sa redatzione, amus mandadu a in antis s'initziativa de Diariulimba. Duos annos càrrigos de traballu, problemas, cuntentesas e disafios sèmpere prus mannos. Dae custu giassu amus tentu impignu meda e dinare nudda (antzis amus gastadu), ca comente s'ischit, galu sas càscias de sos entes pùblicos, e de sos sardos matessi, non sun prontas pro cumprèndere su chi cherimus fàghere nois. 

Cun custu bos cumbidamus galu a nos agiudare e a imbiare iscritos, artìculos e interventos. Custu giassu bivet de chie li giaet sàmbene. 

Nois amus detzisu de non nos frimmare e provare, cun pecos meda ma cun bona volontade puru, de mantènnere unu logu, o giassu, o situ comente si narat, chi esseret istadu una sea nòdida de informatziones, dibata e cumcàmbios in argumentu de limba sarda. Custu pro propònnere sèmpere unu puntu de ida nostru a pitzu de sas chistiones linguìsticas e polìticas. A bias bi l'amus fata, a bias amus rallentadu ca in sa vida faghimus àteros traballos e cun sa limba sarda non nos campamus.

In custu tretu, paris cun su Sòtziu Limba Sarda, chi est sa domo e sa mamma de Diariulimba, nos ant acumpangiadu amigos, innimigos, gente traitora e interessosa, currispondentes e simples legidores. Amus criadu ocasiones, fatu progetos, batidu dinare, fatu traballare giovanos disocupados. A bias nos ant furadu su nostru. Intames de nos torrare gràtzias nos crisant e atacant. 

Ma no ddi faghet nudda. Dae su sacu nde essit su chi ddue est e sa vida cualificat sas persones. Su chi contat de prus pro nois est su bene de sa limba chi est su matessi pòpulu sardu. In custa positzione semus frimmos sena mancu pensare a bias a su bene nostru. Amus riscadu e riscamus meda, cada die. Naramus sèmpere su chi pensamus, pitorras a su bentu e a su prummu, fintzas cando no est popolare o demagògicu. 

Amigos nd'amus balangiadu in custos annos e nd'amus pèrdidu. Passièntzia. 

Sa vida est fata de custas cosas puru. Su chi amus chircadu est de non fàghere mancare mai est s'onestade e sa lealtade chi nos benit dae sa cultura sarda chi amus sutu dae minores in sas biddas nostras e chi pro cuddos nàschidos in tzitade est "incomprensibile". Fintzas in sas cuntierras, chi amus fatu cun atza (cando serviat), ma sèmpere rispetende s'aversàriu e chirchende de nos frimmare unu azigu in antis de fàghere dannu. 

Como su tempus est cambiadu. Sas amighèntzias puru, fortzis. O sas alleàntzias. Non semus prus dispostos nois de su Sòtziu Limba Sarda a sighire gherras e cuntierras chi non tenent mai congruos.

Semus traballadores, non gherradores. E sa limba sarda minescet incùngia, non pruine de brigas a supriu. 

Su Guvernu Sardu at detzisu - barighende fintzas resistèntzias e incumpetèntzias de chie non cheret e non bolet ghelare mai - ca sa limba istendardu amministrativa de sa Sardigna est sa Limba Sarda Comuna. Nois aimus giai nadu in antis chi, calesisiat resurtadu esseret essidu dae sa cummissione, nos esseremus impignados a ddu rispetare. E gasi semus faghende cun coerèntzia e umilidade. 

Totu s'àteru sunt zùmmios chi lòmpent a sas origras o sinnos currende in sos giornales chi non lassant arrastu, comente orminas de pedes in sa rena. 

Pòberu chie at bisòngiu de brigare totu sa vida pro una grafia o pro un'àtera sena ischire ite iscrìere e nàrrere chi apat pesu...

Contat de prus su chi unu pensat e narat, non comente iscriet. Mèngius a faddire sos acentos chi sos pensamentos... 

Ddu torro a nàrrere: semus traballadores nois de su Sòtziu, non gherradores de professione. E bolimus ghelare. Fintzas proite tenimus ideas, propostas, cosas fatas e de fàghere chi presentamus a s'opinione pùblica, a su mundu editoriale, a sa polìtica, a sos innimigos chi in capas non sunt prus e a sa cuscèntzia nostra. E semus sèmpere dispostos a imparare, ca s'umiltade non nos mancat e non pensamus nen de èssere sos primos, nen sos ùnicos. 

Si amus a pèrdere amigos, passièntzia. Amus a balangiare prus tempus pro nois e sas familias nostras chi cun coràgiu nos permitent de giare aficu a custa potentosa passione pro sa limba de su pòpulu nostru, mancari siat dannàrgia pro su bilantzu familiare e pro sa carriera. 

Sos seberos chi amus fatu e amus a fàghere sunt pro traballare e prodùere cosas de bundu. Sas cuntierras (cando non lòmpent a nudda) faghent esistire a chie non faghet nudda o faghet pagu e male. O meda e male su matessi. Sighire in custa cuntierra eterna est unu errore polìticu e umanu chi amus a denuntziare. 

Chie depet cumprèndere, cumprendat. 

Mirade, legidores de su giassu. Custa est sa gràfica noa de Diariulimba. Sinnu a craru de tempos e pensamentos noos. E òperas noales, ca sunt cussas chi servint. 



Peppe Coròngiu