Sa UE torrat a valorizare su multilinguismu e cussìgiat de imparare sa limba materna e de "adotare" un'àtera limba. S'agatant custos meledos in un'istùdiu fatu dae unu grupu de intelletuales ghiadu dae 'iscritore libanesu Amin Malouf, presidente de su grupu de traballu subra de su diàlogu interculturale. Sa commissione at presentadu s'istùdiu mostrende comente sa multiplitzidade de limbas diat pòdere agiudare s'afortiamentu de s'Europa e finas èssere unu puntu de partèntzia pro sas autoridades comunitàrias e istatales in ideas de initziativas legislativas bendoras.

S'idea tzentrale de su documentu est chi sa UE e sos istados membros favoressant in sas iscolas issoro una "limba personale adotiva", comente at craridu Malouf in unu cunferèntzia imprenta, paris cun su Cumissàriu europeu pro su Multilinguismu, su romenu Leonard Orban. Cunforma a custa idea, ogni tzitadinu europeu diat dèvere èssere ispìnghidu a seberare in manera lìbera una limba distintiva, diferente dae sa limba identitària e dae sas limbas internatzionales de comunicatzione.

Inoghe a suta ponimus su link de su documentu bortadu in italianu, ma finas un'àteru allegadu curiosu. Sas pàginas de su diàriu La Repubblica chiiscobiant un'avesu de sa classe dirigente italiana: si riportat sa nova e s'elencu de sas limbas protegidas dae s'Ue, ma in intro de sas limbas de minoria non si nomenant petzi cussa italianas, lassende agimai crèere chi in Itàlia non b'at minorias linguìsticas. Un'imparu "romanu" tzentralistas chi ant bene retzidu sas classes dirigentes sardas (italiotas) chi cuant sa presèntzia in Sardigna de una limba e de una literadura de minoria pro no isturbare e non fàghere umbra a sa literadura iscrita in italianu. 


Sa relata de su grupu de espertos adduit chi su de "...amparare totu sas limbas de su patrimòniu nostru, finas sas limbas antigas comente su grecu e su latinu, e favorèssere s'estensione issoro in su restu de su Continente, finas sas limbas de minoria, sunt aspetos de intragnas de una Europa de paghe, cultura, universalidade e prosperidade".



link a su documentu europeu 


link a sos artìculos de La Repubblica

http://www.regione.sardegna.it/j/v/491?s=70313&v=2&c=1489&t=1

http://www.regione.sardegna.it/j/v/491?s=70315&v=2&c=1489&t=1