Sa limba sarda at a intrare in sas produtziones de sa Rai. In Roma chenàbura colada 11 abrile Regione Sardigna, Ministeru de sa Comunicatzione e Rai ant firmadu su documentu chi apostìvigat unu printzìpiu de fundamentu: finas sa limba sarda tenet su deretu a sos ispàtzios suos in sa televisione pùblica italiana. S'at a cumintzare luego dae sos programmas ràdiu: tres dies a sa chida mesu ora de trasmissiones in limba dae oras de 12.30 a oras de 13.15 cun publitzidade e totu. 


Unu resultadu mannu chi pagas dies como pariat malu a lòmpere. Una bortada istòrica chi torrat alenu a s'idea de identidade de su pòpulu sardu cun su sinnu prus mannu de sa soberania sua: sa limba. L'ant sutalineadu totus: su presidente de sa Regione Renato Soru, s'assessora de sa Cultura Maria Antonietta Mòngiu e su diretore de sa sea regionale RAI Romano Cannas. In favore sos cummentos in sos giornales de s'incras puru, mancari su momentu eletorale nd'apat minimadu s'importàntzia. 


Maria Antonietta Mòngiu at acraridu in prus chi sas trasmissiones ant a èssere totu in sardu e chi <s'impreu veiculare de sa limba sarda in sa comunicatzione de su contemporàneu est unu de sas lòmpidas prus artas e de importu, a tretu de torrare a cumpònere divisiones medas>. Su sardu est sa prima limba, paris cun su friulanu, chi resesset a impreare sos deretos prevìdidos dae sa lege istatale 482, lastima chi b'at chertu 9 annos pro resessire a l'aplicare. Sa conventzione est pro un'annu e si podet rennoare a duos. B'at s'impignu de fàghere televisione puru. 

In sa riunione tècnica convocada in Roma in sa sea de su Ministeru de sa Comunicatzione e cherta dae su ministru Gentiloni fiant presentes Sabrina Bono (Ministeru), Giovanni Melodia e Stefano Lupi (RAI - Roma), Romano Cannas (RAI - Casteddu), Maria Antonietta Mongiu, Michela Melis e Giuseppe Corongiu (Regione Sardigna). Su cumintzu de sas trasmissiones at a èssere acumpridu intro una paja de meses.