A sa limba serbit sa polìtica. Sena polìticos unu planu istratègicu pro torrare animu a su sardu non lompet a logu perunu. Ite bi cheret pro reventire in custa tarea? Prus podere, prus cumbinchimentu, prus pantasia? 

Finas de custu s’est arrejonadu in Tula (SS) in sa "mesa de arrejonu" chi s'est fata sàpadu 22 de trèulas coladu, organizada pro sa "Festa de sos pòpulos in luta". Dae ora de sas 19,00 fintzas a sas 22.00 in s'auditorium comunale, in ocasione de sa presentada de su libru "Guvernare cun sa limba" de Peppe Corongiu, sunt in paritzos chi ant nadu s’issoro gratzias a s’incuru de sa libreria “Odradek” de Tàtari e mescamente de Rita Marras e Filippo Sìmula. 

Sìmula at fatu sa pregunta chi at piessinadu totu s'arrejonu: <B'at una limba proite b'at unu pòpulu o, a s'imbesse, b'est s'idea de pòpulu proite tenimus una limba?>

De interessu meda est istada sa relata de Joseba Alvarez, capu de s’ufìtziu relatziones internatzionales de Batasuna, chi at resùmidu sos puntos printzipales de sa chistione basca, in contos de limba e de polìtica. Pro Alvarez s’istòria de sa Sardigna e de sa Euskal Herria est diferente meda, ma bi sunt finas cosas a cumone. Intantu, sas bariedades de sa limba basca sunt medas e b’at una distàntzia manna intre issas finas cun problemas de cumprendimentu. Antzis, segundu su chi at nadu Alvarez, intre sas bariedades estremas de su bascu b’at prus tretu chi non intre su sardu e s’italianu. 

Ma s’atinu identitàriu de sos bascos est prus forte de su nostru e giai in sos Annos Setanta, cando Franco fiat galu biu e sa ditadura ritza, su dibàtitu pro s’unificatzione fiat giai definidu. Duncas, cando est arribada sa democratzia sos ativistas fiant prontos a cùrrere e traballare pro ispainare mèngius e de prus su euschera batua (bascu unificadu) in ogni corratzu de sa sotziedade. Sena cuntierras isballadoras. 

<In Euskal Herria, b’at àpidu unu movimentu sotziale unitàriu de totu sas cumponentes de sa sotziedade – at naradu Alvarez – chi at produidu sa mentalidade pretzisa pro fraigare unu planu istratègicu pro sa limba. Ma custu non cheret nàrrere chi sa limba minorizada depet èssere posta in iscola ebbia, ma in su faghe-faghe andant trisinados finas àteros setores: econòmicu, mediale, religiosu, isportivu. Custu proite si non b’at traballu pro chie ischit su bascu, sa limba non camminat e morit>. 

Planificare pro sa limba de minoria, duncas, non cheret nàrrere fàghere linguistica istòrica, glottologia o anticuariadu filològicu comente si costumat a fàghere in Sardigna, ma remenare pro impreos de sa limba bia, faeddada e iscrita. A bisu de Alvarez est de importu s’agiudu de sa politica e s’afortiamentu de unu sentidu de identidade natzionalitària de sas cumponentes polìticas. 

Sa chistione politica est bessida a campu fintzas in sos àteros interventos, movende dae cussu de càbudu de Giovanni Squintu “Trotsky” chi at ammentadu sa chistione de s’operatzione Arcadia e de sos indipendentistas chi sunt in presone in custas dies comunichende sa solidariedade de s’organizatzione de sa Festa. 

Ponende a cunfrontu esperièntzias diferentes comente cussa basca e cussa sarda, e fintzas meledende subra sas diferentes medidas pro un'analizu crìticu de sa chistione de sa soberania sarda, sa discussione at tentu dura manna. 

Pro Frantziscu Casula, iscritore e istudiosu de sa limba sarda, s’istòria e sa limba depent intrare prus e mèngius in sas iscolas de sa Sardigna. <Pensamus chi sos piciocos nostros istudiant finas Orazio Coclite – at ispricadu su sindacalista de Ollolai - chi de seguru est unu personàgiu de imbentu e no ischint nudda de sos patriotos sardos nostros. Si diat dèpere megiorare, e sa proposta de Limba sarda comuna de su presidente Renato Soru andat in custa direzione e cheret difesa. Deo puru, in passadu, mi so lassadu trabentare in cuntierras inùtiles, ma como est pretzisu a traballare paris cun totus>. 

Frantziscu Cheratzu, editore de Condaghes, at faeddadu de politica linguistica e de comente sos editores chi publicant libros in sardos apant dificultades medas e pagu reconnoschimentu dae bandas de sa politica. 

Antoni Arca at faeddadu de sas ideas suas in fatu de istòria e literadura sarda e, intre sas àteras cosas, at sutalineadu chi, cun curiosidade, si podet nàrrere chi sa limba e sa literadura sarda sunt a su matessi tempus antigas e giovanas. 

Antoni Bulluggiu at pispisadu chi pro sa didàtica de sa limba in sas iscolas bi diat chèrrere pantasia pro chircare de agatare calencuna solutzione noa. 

Peppe Corongiu, mancari marchende sas diferentzias sotziales e polìticas, at mentovadu s’interventu de Alvarez isprichende ca pro issu su movimentu de sa limba depet essere unidu sena divisiones polìticas de tzentru, de dereta o de manca. E mancu de classe <Deo tèngio una visione interclassista, democratica e non-violenta de sa sotziedade sarda – at nadu s’autore de “Guvernare cun sa limba” – e creo chi si potzat e si depat traballare in paghe pro resèssere in sas tentas nostras. Posca ognunu s’at a muntènnere sas ideas suas in campu sotziale. De seguru, pro respòndere a sa pregunta de Sìmula cun una limba est prus fatzile a èssere pòpulu>. 

S'agiudu minore chi at pòtzidu dare su libru de Pepe Coròngiu est chi sa chistione de sa polìtica linguìstica no est tratada cumente unu argumentu tècnicu acadèmicu pro ispetzialistas de isoglossas o de metatesis, ma comente una batalla populare pro amparare s'identidade sarda natzionalitària chi est minimande-si e non resesset a agatare una rapresentàntzia polìtica a sa sèria. 

Si difendet sa limba, duncas, e s'unidade sua de sustàntzia, non pro unu interessu iscìentifìcu o culturale ebbia, ma proite su limbàgiu est su sinnu prus deretu e prus distintivu de s'identidade sarda natzionale. Est beru, sa limba no est totu s'identidade, ma pèrdida cussa, est meda prus difitzile istrinare a sa gente unu atinamentu de sas cuscèntzias. 

Comente est beru chi traballende pro marcare sas diferèntzias (bie sas crìticas localistas e campanilistas a sa Limba sarda comuna) si traballat pro sa disunidade de su pòpulu sardu e pro sa bìnchida de s'italianu. 

Est duncas pretzisu a su mancu tentare una polìtica linguìstica unitària de recùperu e torrare a provare a "Guvernare cun sa limba" una terra cumplicada e simple a su matessi tempus. 

diariulimba©