Sa Sardigna est cuntierrende cun s’istadu pro su tèrmine “Soberania” de pònnere o nono in s’Istatutu. 

Sa chistione de sas “intradas” fiscales (unu dèpidu istòricu de Roma cara a Casteddu de belle 5 miliardos de èuros) est isterrida. 

Sende criticadas dae su podere regionale, mai comente como sas bases militares istràngias - italianas e americanas - sunt istadas crisadas dae sos sardos. 

Su Guvernu Regionale at tentu su coràgiu de propònnere sa tassa “suntuària” (gasi ddi naramus nois ma is giornales italianistas dda mutint “sul lusso”) e sa Limba Sarda Comuna, istandard ùnicu ufitziale adotadu pro is atos ufitziales in essida. 

Si podiat pensare chi, a su mamentu de s’eletzione de Renato Soru diat èssere cuntessidu totu custu? In capas mancu unu presidente “sardista” dd’iat àere pòtzidu solu pensare de fàghere una de custas cosas ebbia…

Nois puru non l’aimais mancu imaginadu… 

Mi creo chi totu is chi bient sa Sardigna comente sa pàtria issoro (autonomistas, federalistas, sardistas, indipendentistas, natzionalitàrios, natzionalistas e àteros) potzant e depant fàghere de prus pro agiudare chie in sa Regione riscat de cuntierrare a sa sola. 

Difatis, s’ùnicu pecu de totu custu traballu est chi forsis non s’est galu afortigada in Sardigna una cultura “difusa” populare de sa natzionalidade, de sa soberania e de sa manera de biere is cosas chi tenent is chi “bient sa Sardigna comente sa pàtria issoro”. 

Duncas, unas cantas de custas initziativas sunt malas a cumprèndere pro chie est “ignorante”, chi cheret nàrrere a sa simple chi ignorat s’istòria, sa cultura e s’identidade sarda e sighit (non pro curpa sua) a medire sa terra sua cun is ogros de is colonizadores. 

Est sa cundenna nostra a non tènnere tzentros ispainadores de cultura de sa natzionalidade sarda chi nos aunant, ma a bìvere de is cantigheddos de pane culturale chi nos daent is chi no dda pentzant che a nois. Is chi non bient sa Sardigna comente sa pàtria issoro... 

S’iscola, s’universidade, is giornales, sa televisione proponent a is sardos unu mògliu identitàriu totu provintziale e anti-sardu. Comente si podet cumprèndere tando s’importu de sa soberania, o de sa tassa “suntuària” o de sa Limba Sarda Comuna? 

Mi penso chi is chi sunt impignados in sa gherra pro sarvare sa limba de un'estintzione agimai segura diant depent èssere una parte ativa in custu traballu de afortigamentu de s’identidade de su pòpulu sardu, finas cun sas pagas ainas e istrumentos chi ant in manos. 

Abbarrare foras, diat pòdere parrere unu sèberu de timirosos o de rimitanos. Iscrìere in limba sarda est giai unu atu polìticu. Ma est capassu chi custu oe in die non siat prus bastante. 

Iscritores, poetas, operadores de sa limba, editores, giornalistas, sonadores, linguistas, catedràticos, istudiantes diant dèpere intervènnere de prus in campu tzìvicu e sotziale pro fàghere intendère mèngius e de prus su pesu de unu movimentu chi su cunformismu sardu-italianista (apogiadu dae un’industria culturale interessosa) cheret istrecare cun sas trassas. 

Sa limba non podet èssere solu unu amparu pro chie est malàidu in s’ànima, nen unu traballu burocràticu, nen unu impignu chi morit in s’atividade linguistìca e tantu. 

Bi diat chèrrere carchi atòbiu o coordinamentu. Sardos paris, ognunu cun s’idea e s’isperièntzia sua, pro contare de prus comente pòpulu e comente limba. Mescamente is iscritores...

Meledamus in custu austu de pausu: at a èssere gasi difitzile? 

Pepe Coròngiu 

16.08.2006