Sa Sardìnnia est una terra, mancai pitica, arrica meda de diversidadi e de cumplessidadi, siat in sa lìngua, siat in s’arti de improvisai e finas in is tràgius e in is acumpangiamentus musicalis. Su connotu sardu de sa poesia improvisada, ddu podeus pratziri in cuatru traditzionis: “su mutetu, s’otada, s’arrepentina e is mutos”. Su mutetu e s’otada funt ancora fortis e difùndius, s’arrepentina e is mutos invècias, funt arrischendi de isparessi.
Sa manera de mandai a innantis custu connotu, est ancora acapiau a is costumàntzias antigas, ma send’èssiri cambiau su mundu a ingìriu de is cantadas, sa moda antiga de passai sa cumpetèntzia no abàstat prus, i est pretzisu chi su guvernu sardu si movat po sa defensa de cust’arti.
LÌNGUA E POESIA
Acapiada a forti a sa cultura sarda e a is sèculus de sa stòria sua, su Sardu est sa lìngua neolatina de Sardìnnia.
De su milioni e sescentus milla sardus chi bivint oindì in Sardìnnia, su 65% chistiònat o cumprendit, a prus de s’italianu, un’atra lìngua de su territòriu sardu. Cunfroma a su nùmeru de is fueddantis, in Sardìnnia s’agàtant:
1) lìngua sarda campidanesa, in su cabu de giossu de s’Ìsula;
2) lìngua sarda logudoresa, in su cabu de susu de s’Ìsula;
3) fueddada gadduresa o sardu-corsicanu, in sa parti prus a susu de s’Ìsula;
4) fueddada tataresa, in sa tzitadi de Tàtari e in is biddas de acanta;
5) cadalanu, in sa tzitadi de S’Alighera-L’Alguer;
6) tabarkinu, in is ìsulas de Santu Perdu e Sant’Antiogu.
S’arti de improvisai versus, cumenti a sa lìngua etotu, càmbiat de una cussòrgia a s’atra de Sardìnnia. Ma tòcat a nai puru, chi nci at traditzionis poèticas chi nd’ant pigau mètrica e “gustu” dd’eus a nai, de sa literadura ispanniola e italiana, e atras anca no fait a nci agatai perunu arrastu de traditzionis istràngias e duncas podeus nai chi funt pròpiu sardas sardas.
Is cantus de “dònnia dì” (“is anninnias, is atìtidus, is cantus a s’opu, iandimironnai e lairellellara”), giai giai no esistint prus, foras chi siat in logu de “grupus folk”, chi perou su prus de is bortas ddis càmbiant su sentidu a custus càntidus.
Custu poita su mundu est totu cambiau, cumenti eus nau, in Sardìnnia e in atrus logus puru e poita s’italianu est pighendi sèmpiri prus tretu e is sardus funt lassendi sa lìngua insoru. E totus cumprendeus ita bolit nai custa cosa.
Ma is cantadas sighint ancora. E is “cantadoris” chi podeus nai “professionistas”, sighint a cantai.
ACUMPANGIAMENTUS
Sa poesia improvisada in Sardìnnia est sèmpiri cantada. Sa “scala” melòdica imperada no est manna meda, un’otava po su prus, ma est arrica de frorìgius. E s’acumpangiamentu est curiosu diaderus.
Su primu acumpangiamentu est su “bàsciu e contra”, chi est una boxi guturali imperada in una manera “polifònica”. Su bàsciu càntat faendi tremi sa gorgoena fintzas a ndi otenni unu sonu “difònicu”, chi sònat cumenti a duus est nai, e sa contra puru càntat cun sa gorgoena e impari a sa mesu boxi, candu nci est, sèrrant su coru. Is tres boxis s’amestùrant apari e ndi bessit unu sonu cumenti e “metàllicu” chi est una cosa ùnica, mala a agatai in un’atra parti de su mundu.
Custu coru est in usu po s’acumpangiamentu de is mutetus, de is otadas e de is mutos.
S’acumpangiamentu prus importanti intre is istrumentus, est su de is “launeddas”. Custas funt tres cannas cun una “cabitzina” e dònnia cabitzina pòrtat unu “linguatzu”. Sa primu canna est su “tumbu”, chi sònat sèmpiri sa pròpiu “noda”, is atras duas, “mancosa e mancosedda”, funt acapiadas apari e sònant in una scala de cincu nodas. Bolint suladas cun una tènnica chi is antigus narànt “a torrai bentu” e chi a s’italiana nant “respirazione circolare”.
Is launeddas funt unu strumentu polifònicu tra is prus antigus de su mundu, cumenti s’amòstat su brunzitu nuraxesu de “su sonadori de launeddas”, unus milli annus innantis de Cristus.
Funt imperadas in s’acumpangiamentu de certus mutetus, de s’arrepentina e de is “cantzonis”.
Sa ghitarra est imperada puru, ma no podeus nai chi siat una traditzioni nàscia in Sardìnnia. Dda sònant po acumpangiai is “versus” campidanesus e is mutos logudoresus. Un’atru strumentu est sa fisarmònica, po is mutos e s’arrepentina.
Is atrus cantus, anninnias, atìtidus, iandimironnai, lairellellara, ddus càntant a boxi sola o acumpangiaus de unu coru.
IS TRADITZIONIS PRUS MANNAS DE SU IMPROVISAI SARDU
Sa presèntzia in Sardìnnia de cantadoris professionistas s’amòstat ca sa gara poètica no est isparèssia ancora. Sceti is professionistas podint cantai “in palcu”, totu is atrus càntant “in terra” o “in magasinu”.
Sa bona parti de is cantadas funt in s’istadi, po is festas religiosas, in is pratzas de is biddas de totu sa Sardìnnia e, prus pagu, in is tzitadis. Su cantai po unu santu dònat prus importàntzia a sa cantada etotu.
Totu is garas de professionistas ddas faint in ocasionis importantis, tzivilis puru, e is ascurtantis funt cumpetentis e apassionaus. Dònnia momentu de sa cantada tenit su nòmini suu e bolit arrispetau.
Is traditzionis prus mannas funt:
1) cantada a mutetus;
2) cantada a otadas;
3) cantada a s’arrepentina;
4) cantada a mutos.
In un annu is cantadas funt, prus o mancu, unus 200:
1) unus 100 a mutetus;
2) unus 100 a otadas;
3) unus 10-15 a s’arrepentina;
4) unus 5-10 a mutos.
Totu is traditzionis impèrant una fueddada pretzisa, una mètrica pretzisa, e finas unu tràgiu e un’acumpangiamentu pretzisu. Unu cantadori chi càntat a otadas no càntat a mutetus, cumenti unu chi càntat a s’arrepentina no càntat a mutos, e aici sighendi.
S’OTADA
S’agàtat in su cabu de susu de Sardìnnia, foras chi siat sa Gaddura, impèrat sa varianti logudoresa de sa lìngua sarda. Funt otu endecassìllabus, ses a rimas “intreveradas” (ababab o ababba o abbaab) e is ùrtimas duas “atumbadas” (cc).
Es.:
Tres ora est durada s’agonia
Cristos tres bortas preigadu creese
Tres giaos l’ant postu a su messia
Unu per manu, s’àteru in sos pese
Fèminas pias piantu l’ant trese
Maddalena, Verònica e Maria
Tres l’ant mortu, tres l’ant tentadu
A sa de tres dies est resuscitadu.
Po medas cosas s’otada logudoresa dda podeus assimbillai a sa “ottava rima” de Toscana. In sa traditzioni de innia sa rima est sèmpiri intreverada e cantendi impèrant sa lìngua italiana cun calincunu “toscanismu”.
Is temas de sa gara funt po su prus, duus argumentus “contràrius”, a tipu gherra e paxi o àcua e binu, detzìdius de su comitau o finas de su pùblicu. Is cantadoris in palcu funt duus o tres.
A s’acabu de sa gara, is improvisadoris càntant, “batorinas e duinas”, de cuatru e de duus versus, e “sonetus o modas”, chi perou no funt improvisaus ma preparaus prima.
S’ARREPENTINA
Is cantadoris a s’arrepentina de oi, in Sardìnnia, funt sceti tres. Dda càntant in su Campidanu de susu, in sa Marmidda e in sa Trexenta. Su sardu imperau est su campidanesu de cussas partis.
Sa mètrica est: versus setenàrius, prus de trinta, improvisaus avatu de s’unu s’atru, in is cuatru tempus de sa cantada.
Es.:
O fradi chi m’ascurtas
Cun origas allutas/e sentidu scidu
Tèbidu e no fridu/po intendi s’arrexoni
De poita in presoni/no ponint is ladronis
Chi oi funt a ceddonis/cun possibilidadis
In biddas e in tzitadis/e in totu is carreras
Privas de is galleras/po cussus onoràbilis
De dentis e cascàbis/chi sempri ant abusau
E sempri ant furau/poita ant tentu contu
Chi su pòpulu est tontu/in manera de no crei
No si scabullit de sei/imoi custu gei ddu scis...
Is cantadoris funt duus o tres. Su tema podit essi lìberu o donau de su comitau o de su pùblicu, cumenti po s’otada.
IS MUTOS
Po custa traditzioni puru sa cosa est ponendisì mali. Giai giai no nci at prus professionistas, sceti calincunu “mesu-professionista” in sa Barbàgia e in su Barigadu. Impèrant siat su campidanesu de cussas partis e siat su logudoresu. Is mutos funt de sa pròpiu famìllia de is mutetus, is versus funt setenàrius, pratzius in duas partis diversas “sa sterrina e sa cobertantza”, unias de sa rima.
Custa manera de improvisai s’assimbìllat unu pagheddu a sa moda campidanesa, ma funt
diversus etotu. Sa sterrina e sa cobertantza tenint su pròpiu nùmeru de versus, giai sèmpiri tres.
Es.: (sa cobertantza est sa parti tra virguleddas)
Giovonedda ses cudda
Chi in faci fais su bellu
E in palas tramas gherra
Giovonedda ses cudda
“Is mannus de sa terra
Chi nci lompint a cellu
No cumàndant nudda”
Chi in faci fais su bellu
No cumàndant nudda
Is mannus de sa terra
Chi nci lompint a cellu
E a palas tramas gherra
Chi nci lompint a cellu
No cumàndant nudda
Is mannus de sa terra.
In s’antigu is mutos fiant difùndius meda, ma oi ddus càntant sceti is grupus folk e mai improvisendiddus. In is cussòrgias aundi cantànt a mutos, oi càntant a otadas.
IS MUTETUS
Custa traditzioni s’agàtat in su cabu de giossu e impèrat su campidanesu comunu. Cumenti po is mutos, is versus funt setenàrius pratzius in duas partis diferentis, sa sterrina e sa cobertantza. Sa mètrica est una mètrica de cantidadi, est a nai ca no còntat is sìllabas ma is acentus, chi in su mutetu funt tres. Is duas partis de su mutetu funt acapiadas apari de sa rima, e is improvisadoris cantendi, po dònnia versu de su mutetu o “pei”, depint sèmpiri cambiai s’òrdini de is fueddus de sa cobertantza po torrai sa rima: “arretrogas”.
Es.: (sa cobertantza est sa parti tra virguleddas)
Po prus de duus sèculus interus A
Is fèminas usànt su sciallu B
Oi est arrutu in disusu C
E bessint casi a nudas palas D
A sa moda de is pariginus E
Ma chi a is antzianus domandais F
S’ant a nai ca de oindì G
Fiat meda mellus intzandu H
Contra (coru guturali): Booo..ii llaaa booo…
Po prus de duus sèculus interus A
“Candu intrais in salas de ballu b
Poneisì botinus prus ligerus” a
Is fèminas usànt su sciallu B
Contra
Is fèminas usànt su sciallu B
Poneisì botinus ligerus prusu c
Candu intrais in salas de ballu b
Oi est arrutu in disusu C
Contra
Oi est arrutu in disusu C
Candu de ballu intrais in salas d
Poneisì botinus ligerus prusu c
Bessint casi a nudas palas D
Contra
Bessint casi a nudas palas D
Prus ligerus poneisì botinus e
Candu de ballu intrais in salas d
A sa moda de is pariginus E
Contra
A sa moda de is pariginus E
In salas de ballu candu intrais f
Prus ligerus poneisì botinus e
Ma si a is antzianus domandais F
Contra
Ma si a is antzianus domandais F
Botinus prus ligerus poneisì g
In salas de ballu candu intrais f
S’ant a nai ca de oindì G
Contra
S’ant a nai ca de oindì G
In salas de ballu intrais candu h
Botinus prus ligerus poneisì g
Fiat meda mellus intzandu H
Contra
Fiat meda mellus intzandu H
Poneisì botinus prus ligerus i
In salas de ballu intrais candu h
Candu intrais in salas de ballu A
Contra.
Is cantadoris càntant avatu de s’unu s’atru, a cadeunu mutetu. In sa cantada, sa sterrina, chi podit essi de otu finas a dexi peis, no est acapiada a su tema de sa gara, e su poeta podit chistioniai de su chi bolit, sèmpiri presentendi una màgini poètica. In sa cobertantza invècias, in duus peis, depit arrespundi a is atrus cantadoris e ponni infatu a su tema de sa gara.
Is cantadoris no funt mai prus pagu de tres, cuatru de sòlitu, a bortas cincu o ses.
Su tema de sa cantada o “fini”, est presentau de su “fundadori”, su chi ghìat sa gara, cun una metàfora, chi depit essi cumprèndia e acetada de is atrus cantadoris. Sa cantada a mutetus dùrat duas oras e mesu-tres oras.
Infatu de sa cantada medas bortas, faint sa “versada”, chi dùrat prus o mancu tres cuartus de ora. Sa sterrina est de duus versus e sa cobertantza aici etotu. A bortas dònant unu tema puru, prus “ligeru” de sa mutetada o finas ispassiosu.
Infatu de sa versada, unu cantadori podit cantai calincuna cantzoni a curba, sua o traditzionali, o un’atru cantu populari. Sa mètrica de sa cantzoni est: dòpiu senàriu o triplu setenàriu, chi funt antigus meda.
Su connotu sardu de improvisai versus ddu podeus assimbillai a atras traditzionis de su mundu, po custas arrexonis:
1) sa poesia est cantada, prus chi no iscrita;
2) est acapiada a sa vida e a su traballu de is biddas e s’agàtat pagu in is tzitadis;
3) is pagu cambiamentus, in su tempus, de sa mètrica e de su tràgiu, chi arresùrtant antigus meda;
4) is pagu fèminas cantadoras;
5) su mitu de su “donu”, est a nai ca sceti pagu assortaus podint cantai, ca ant tentu su donu, e totu is atrus no podint nimancu imparai;
6) su fatu chi is giornalis e is televisionis no ndi chistionint, mancai siat un’arti agradèssia meda de sa genti;
7) s’imperu de sa lìngua de minoria, su sardu in Sardìnnia;
8) sa pagu presèntzia de genti studiada tra is cantadoris.
Ma certas cosas de su mutetu campidanesu, funt de su mutetu sceti, in totu su mundu:
1) is versus pratzius in duas partis diferentis, sterrina e cobertantza, ma acapiadas apari de sa rima;
2) su cantai is peis a “torradas”, cambiendi s’òrdini de is fueddus de sa cobertantza po torrai sa rima (arretrogas);
3) sa durada de sa cantada, giai tres oras;
4) su presentai su tema cun una metàfora;
5) sa mètrica cumplicada meda chi at portau a su professionismu;
6) su pratzimentu de sa cantada in diversus momentus, “fundada, girus de isterrimenta, girus de intrìciu, presèlliu, sèlliu”;
7) s’acumpangiamentu cun unu coru polifònicu guturali, su bàsciu e contra, chi impari a su tenori cabesusesu, s’agàtat in pagu tzivilidadis de su mundu;
8) su fatu ca no est amìtiu su disafiu tra duus cantadoris, cumenti sutzedit in is atras traditzionis.
Librus
A. F. W. Bentzon, Launeddas, S’iscandula;
E. Blasco Ferrer, Storia linguistica della Sardegna, Niemeier ed.;
D. Carpitella, P. Sassu e L. Sole, La musica sarda, Albatros;
CIP minoranze linguistiche, sardu, www.uniud.it/cip/min_tutelate_scheda.htm;
A. M. Cirese, Struttura e origine morfologica di mutos e mutettus, La Torre;
A. Cuccu, Canti popolari, arregorta de Piras e Olata, TEA;
A. Cuccu, Gara poetica tenutasi a S. Sperate il 18 maggio 1961, TEA;
A. Deplano, Rimas, AM&D edizioni;
A. Deplano, Tenores, AM&D edizioni;
M. Madao, Le armonie de’ sardi, Ilisso;
F. Onnis et al., Attoppus, Grafica del parteolla;
P. Pillonca, Chent’annos, Soter editrice;
G. Solinas, Cumenti nascit e crescit sa poesia de Sardigna, Edizioni Castello.
