Contras a sa diretzioni arregionalli de sa pùbriga istrutzioni ca esti in Pratza Darsena a Castedhu( a ca fudi sa stazioni becia de sa Pani, innui su Vialli arregina Magherida si nci ghètada in via Roma), Mercunis 21 Cabudanni a is cuatru de apusti pràngiu, eus a fai unu sit in e aboxinai is arrexonis nostas de operadoris curturallis contras a sa diretzioni arrexonalli de sa scola, ca s'esti amostada, in cust'annus niedhus po s'iscola pùbriga, cumenti a sa seguri de is buginus ministeriallis.
Contras a sa "Riforma Moratti", poita de i custa lei pàrtidi totu s'impoborimentu mannu de sa Scola Sarda. Is primus a pagai po custa manera de intendi su servitziu scolàstigu funti is prus débilis de is scientis: cussus ki teninti calancunu handicap. Su ministeriu sa Diretzioni arregionalli funti smenguendi totu is interventus a pitzus de su sustenniu po is scientis in dificultadi psigu-fìsiga. Funti seghendi a prus pagu de sa mitadi is oras de sustenniu a totu is scientis, funti arribendi a torrai a donai cuatr'oras e mesu de sustenniu a scientis medas abisongiosus de agiudu, dhus funti ponendi in crassis in nùmuru prus mannu ki fintzas sa lei no permìtidi, anti cuau prus de centu postus de sustenniu po no dhus donai a primitziu de s'annu iscolàstigu ma a letzionis giai cumentzadas. Funti abascendi sa calidadi e cantidadi de su servitziu de s'istrutzioni pùbriga, contras a su parri de totu is operadoris de s'iscola: Maistus, Professoris, Bidellus e is Famìllias si binti custrintas a àterus sacrifìtzius mannus po porri donai un'istruzioni e un'integratzioni de calidadi de is scientis e fillus in situazionis de handicap. Denanti a eriseru 14 Cabudanni in Castedhu s'esti tenta un'arriunioni de is operadoris de s'iscola po su sustenniu. Nci fenta prus de 80 personis ki trabàllanta in s'iscola po s'handicap. Nci fenta is rapresentantis de is sòtzius de is personis in dificultadi, de s'ABC, AIAS, UIC, Iscola Mereu, FISH, Surdus e Mudus e rapresentantis de cumitaus de is docentis de sustenniu. Seus pedendi s'agiudu a custa manifestatzioni de totu is operadaris de sa scola de is famìllias de is cumitaus e organitzatzionis e in partigulari de is docentis curricularis e de sustenniu de arruolu o precarius. Ca fintzas sa lista de su sotziulimba si fètzada amostu de is arrexonis de kini no bòlidi biri s'iscola sarda puru pratzia in fitas de serie A e serie B, poita custu esti s'arrisurtau finalli de totu s'interventu de su guvernu aintru de sa scola Italliana e de i cussa sarda in partigulari ca esti prus dèbili e prus smenguada in totus is istibas prus importantis de su servitziu pùbrigu: Teneus, in Sardìnnia, su prus artu nùmuru de giovunus ki làssanta s'iscola kene de acabai su cursu de istudius, de is medias e de is superiori fintzas a s'unibersidadi, seus is primus, in Sardìnnia, po sa percentualli de scientis scrocorigaus. A calidadi bàscia de istrutzioni nci funti arrisultaus bàscius. Teneus un'abisongiu mannu meda de sustenniu in percentuallis prus artas ke in cuntinenti: annus, antzis ségulus, de fàmini de malladias e de servitzius pùbrigus malus anti fatu tenni a sa Sardìnnia una percentualli prus manna de scientis in situatzionis de handicap ki téninti abisòngiu de agiudu e cun issus is famìllias puru.
Kene de fuedhai de un'iscola Sarda innui no funti pensaus interventus po porri ponni s'istùdiu de sa lìngua sarda aintru de is curricula de is scientis, de lassai e amanniai s'arrikesa de is scientis sardu ki dhus pòtada a cannosci, cun su sardu, una lìngua bia de sa famìllia de lìngua latinunoas. In cust'ùrtima kistioni seus is amostus, totu nosu de s'arrivista de su sòtziu, biventis, ca boleus biri su sardu imperau e fuedhau in totu is oras de sa vida sotziali; esti po i custa kistioni ca si depus fai arrecannosci de is aministratzionis de s'arregioni sarda e de is probintzas noas e becias. Fadei girai sa boxi po prexeri e gràtzias.
