Pascal Maragall e Arturo Mas, ghiadores de socialistas catalanos (a su guvernu) e Convergencia i Uniò (in minoria), ant cumpriu un'acordu de massima po presentare a Madrid una proposta comuna de istatutu. Si Madrid no dd'at a adduire, sa derota no at a éssere incurpada solu a su leader de su PSC e presidente de sa Generalitat. In tantu peroe sos nemigos prus mannos sunt in sa parte "giacobina" de su PSOE.
www.tribunacatalana.org
Finalment, sembla ser que el president Maragall està guanyant la partida. No s’erosionarà ni agafarà tota la responsabilitat del possible fracàs de l’Estatut, perquè el podrà traslladar a Madrid. Aquí, com a president de Catalunya, no del PSC, aconseguirà un bon projecte d’Estatut, consensuat en un 90% amb CiU, mentre ERC s’ho mira, i el president haurà evitat així que ell personalment i el PSC siguin els responsables davant el poble català d’una no-entesa per un suposat bon Estatut i un sistema de finançament més o menys bo. Per al PSC i per al primer secretari i ministre d’Indústria, José Montilla, la papereta serà difícil. Ell no és a la Plaça de Sant Jaume, és a la capital de la metròpoli, com un representant il•lustrat i intel•ligent de la colònia. Amplis sectors del PSC creuen i diuen saber que l’Estatut no passarà a Madrid. Ara es tracta de fer victimisme respecte a Zapatero, perquè la responsabilitat caigui en els sectors més jacobins del PSOE i dels aparells de l’Estat. És una operació intel•ligent, però ja en veurem els resultats. A CiU la situació es viu amb una certa divisió. L’entorn Mas es mossega la llengua i alguns pensen que no ha pogut resistir la pressió dels sectors mediàtics i fàctics, dels entorns del lobby madrileny de CiU ni del sector dels negocis, que l’acusen d’haver seguit una línia massa sobiranista. Artur Mas intentarà, abans de fer el pacte definitiu amb el PSC, distreure les bases de CDC, que no veuen el nou Estatut com un element positiu per portar Catalunya a un nou estadi de sobirania. Si es produeix el pacte PSC-CiU, és a dir, Maragall-Mas, obligarà els estrategues d’ambdues formacions polítiques a reorientar els seus missatges i estratègies. En tota aquesta operació ERC queda en una situació molt compromesa. Ha jugat fort pel salvar l’Estatut i un nou sistema de finançament, però un nuviatge, si funcionés, PSC-CiU, o Maragall-Mas, podria significar la temptació socioconvergent, que molts sectors econòmics, socials i polítics del país voldrien veure al Govern de la Generalitat, deixant fora els republicans i el nucli dur sobiranista de CDC. ICV s’ho mira des de la barrera i només li queda seguir el PSC.
