S'istadu non cheret torrare a sa Sardigna 3 miliardos de euros chi ddi depet. Dd'at anuntziau su presidente Renato Soru chi at mutiu a cuncordu sindicaos e fortzas sotziales a modu de cumintzare una batalla po torrare in paris una ingiustitzia manna. Po una faddonca (?) de càlculu capitada annos e annos a como, sa Repubblica Italiana at torrau unu tantu de dinare de is tassas inferiore a cantu depiat éssere. Su depidu est lòmpiu como a sa bella cifra de 3 miliardos de euros chi non nos cherent torrare poite ca nant ca non ddue at licuididade poite ca s'istadu italianu est càrrigu de ispesas e de àteros dépidos. In calesisiat àteru logu de su mundu si nd'iat a éssere pesada una rebellia manna de totu sa gente. Ma seus in Sardigna, in ube sa gente est avesa a non si furriare po nudda, mancu cando nde ddi leant su pane dae buca. E custa est una fura de cussas bellas chi at a andare in sos libros de s'istòria. E ite ant a nàrrere is istòricos de comente s'est cumportau su pòpulu sardu in custas oras? Ma como in Roma guvernat sa dereta italiana e sos sardos de dereta abbarrant mudos mentres cuddos de manca si chesciant. Cras at a guvernare sa manca e cussos de sa manca sarda s'ant a citire. Soru non s'illudat: sas tzerachias militares puru andant bene a sa manca italiana e cun su guvernu imbeniente sa manca sarda s'at a adecuare. E gosi at a éssere po su dinare sardu de sas tassas. E sos sardos sighint a si brigare a pare po interessos de àtere, comente a sos tempos de sas gherras punicas e romanas, o de s'Austria contras a s'Ispagna. A cando una batalla sarda unitària po sos interessos nostros?
