Progetu a pitzus de s'istùdiu de is lìnguas e de is curturas de is minorias limbìstigas
de Francu de Fabiis
Custu scritu esti unu progetu presentau a su Scientìfigu de Igrèsias, mi dh'ìada pregontau unu Supervisori de sa Siss (iscola de formatzioni de is
docentis po sa scola media e superioris), ki tenemu in su cursu po is docentis de Itallianu. Custu esti unu amostu de tradusidura de una
partigulari calidadi de traballu scritu, torrai un scritu no esti cosa lebia. Ma nc'esti un'àtera kistioni poita seu mandendisia custas arrighixedhas in
sardu, ca calancunu pòtzada pigai arrastus de icustu progetu po presentai dimandas a s'amiistratzionis po fai cursus de curtura, materialli puru, in lìngua sarda
e no in Itallianu, de sa Sardìnnia.
Progetu a pitzus de s'istùdiu de is lìnguas e de is curturas de is minorias limbìstigas
Lei n° 482 de su 1999
Lìngua e curtura de minoria: Sardu.
Atzioni: "C".
Tìtulu de su progetu
Lìngua Sarda e traballu artigianalli e artìstigu in su Sulcis-Igresienti:
Tessidura, traballu de is prendas e tzeràmiga.
Ainas, tènnigas e costumantzias de sa curtura materialli de i custus logus.
Custu progetu esti carateritzau po s'ancada isperimentalli de circa/atzioni, e pìgada, in su suu ispetzìfigu, su “Piano dell'Offerta Formativa” de su nostu Institudu po s'annu de iscola 2002/2003.
Custu si proponidi, in cunformidadi cun cantu istabiliu de sa lei n° 482/99, de incarrerai unu prutzessu de tutela e de circa ativa e istimulanti, orientau a s'imprus a is giòvunus e obertu a totus is kini funti disponibillis e fintzas mannus, de totu i cussas kistionis caraterìstigas de sa lìngua sarda e de sa curtura acapiaus a su traballu artigianalli e artìstigu de su terridòrgiu de su Sulcis-Igresienti.
In sa generalli geografia de sa dificultadi de s'isvilupu de sa Sardìnnia, su Sulcis-Igresienti, arrapresentada unu logu carateritzau da e un'iscantu dificultadis de amanniai e isvilupai ecunomigamenti, dépius i custu a sa crisi de su setori mineràrgiu ca istorigamenti adi monopollitzau po is sègulus s'ecunumia de su logu.
Sa mancantzia imoi de progetus pretzisus de arriconversioni produtiva ca s'istèntanta a patiri, adi lassau custa parti de sa Sardìnnia alloriada e istrinta aintru a una crisi ecunòmiga-sotzialli endémiga.
Su turismu no esti fintzas a imoi inghitzau in manera sigura e generallitzabilli e su setori produtivu e agru-alimentari esti cumentzendi a cunfirmai da e pagu tempus cinnus bonus de isvilupu.
Su progetu ca s'amostaus, si cunfòrmada a sa tipologia de atzioni “C”, cumenti a bisura extracuriculàrgia, e intzaras s’ada podi artigulai po mei de letzionis e laboradòrgius aintru de is atividadis iscolàstigas de a mericedhu, kene de certai cun s'atividadi didàtiga frontalli de su mengianu.
Sa kistioni progetualli impòrtada in partigulari a sa cannoscientzia e su fai balli de totu is bisuras etno/curturallis, linguìstigus e sotzialis acapiaus a sa curtura de su traballu artigianalli e artìstigu ca, in sa parti Sulcitana, cannoscidi amentus antigus medas e imoi ténidi una parti de primu pianu in is possibilis protzessus de isvilupu de s'ecunumia turìstiga e produtiva de i custu terridòrgiu.
Siguramenti is medas giovunus in prus de is bortas no cannoscinti is setoris da sa tessidura, de su traballu de is prendas e de sa tzeràmiga, e no cunsìderanta de bonolla su mundu artigianalli cumenti a un sienda ecunòmiga ispendibilli po s'orientamentu professionalli insoru.
Dhu cunfìrmada sa kistioni ca unu murrùngiu prus mannu de parti de is operadoris de i custus setoris esti sa dificultadi de agatai manorba giòvuna po inghitzai a su traballu in unu de i custus setoris.
Su mundu de s'artisanau, e in partigulari de i cussu artìstigu è pagu cunsiderau aintru de is sciobèrus de is giòvunus sardus ca dhu lassanta a una banda, a su tanti de s'amanniamentu sotziali e de s'orientamentu professionalli, a unu arrenconedhu lassau a passai a sienda familliari.
Sa Sardìnnia esti cannosciendi unu mamentu de isvilupu mannu de setoris ki s'ìanta porri fai brintai aintru de sa cumplessidadi de sa ecunumia-noa e de mundialitzatzioni informàtiga e tecnulògiga, castiai a Tìscali, e de su setori turìstigu e produtivu agru-alimentari.
Inghitzai aici unu protzessu de informatzioni currégia e cannoscentzia de un’iscantus setoris acapiaus a sa traditzioni e a is caraterìstigas curturallis e sotzialis de s'etnia sarda, no pòdidi ca agiudai a unu currégiu e colembrau protzessu de isvilupu, acostendi a is noas iscenas ecunòmigas, protzessus de allogai e torrai a nous de una sienda materialli e culturalli originalli e inistimabilli.
S'iscola in partigulari si dépidi fai agentzia de i custa promotzioni de cannoscentzia e baloritzatzioni de su patrimoniu artigianalli, artìstigu e linguìstigu ki intzaras pòdinti andai pérdius o arrui in stereotipus ki ndi pòdinti abasciai su ki bàlidi in kistioni de unixidadi e carateritzatzioni étniga.
Cun custu progetu is 15 iscientis, pratzius in tres tantis de aprendimentu, a cad'e unu dedicau a unu partigulari setori produtivu, ìanta a porri cannosci is caraterìstigas de sa lìngua sarda in unu protzessu formativu no scéti po issus etotu, ma apricau a sa cannoscentzia e a su fai balli de su patrimoniu istòrigu-curturalli e artìstigu de is siendas de sa Tzivilidadi Mesuterranea e Sulcitana in partigulari.
Sa lìngua ìada a depi essi unu médiu ativu de sa cannoscientzia e de sa cumprensioni de is kistionis ecunòmigas, curturallis, sotziallis e produtivas, e arrisultai matéria bia e ispendibilli.
Su tanti formativu e didàtigu de su progetu impunnada a i custas kistionis:
Lìngua e grammàtiga sarda
Traditzioni de su traballu artigianalli in Sardìnnia
Ténnigas e maneras de s'artisanau Sardu e Sulcitanu
Ecunumia sotenìbilli e siendas de su territòrgiu
Prentza medamediàrgia e laboradroxu gràfigu.
In partigulari, po podi permiti s'ancada a is temàtigas in manera cuncreta e ativa, ìanta a depi essi pensadas abìsitas a is laboradroxus e a is siendas de su setori ki tràballanta in su terridòrgiu de su Sulcis-Igresienti, cun intervistas a is operadoris ecunòmigus e a is artisanus e custas ìanta a essi documentadas fotografigamenti siendas e protzessus produtivus cun tecnologias digitallis, in manera de aregolli materialli documentàrgiu po podi a pustis fai, cumenti a obietivu finalli de su progetu, unu CD-ROM medamediàrgiu ki pòtzada comunicai in manera interativa su terridòrgiu, sa lìngua e is siendas artigianallis e artìstigas in formas noas po is giòvunus iscientis.
In custa manera s'ìanta imperai cumpeténtzia didàtigas de aintru a su Nostru Institudu e fintzas is laboradroxus medamediàrgius e is tecnologias disponibillis, is partis arrelativas a su ispetzìfigu de sa lìngua sarda e de is traditzionis etnigas ìanta a depi essi bias de reladoris de s’unibersidadi.
Su progetu de formatzioni ki si propònidi, no ada arrisultai "statico e verticalistico", o mellus no ad'essi carateritzau da e un'arruidura de a pitzus de cannoscientzias ed infomatzionis, ma antzis ada essi potau a is formas de sa circa in is logus etotu, in manera prus agradéssia a is iscientis, cumenti a un'ispétzia de biaxu aintru de unu mundu antigu ma de utilidadi manna.
