De s’arrèxina Karel a: Karalu/i, Karalis/im a Castedhu
de Francu de Fabiis
Pighendi totu is ainas, prendas, istrexus, arrastus de domus e is àterus traballus ki anti fatu agatai fintzas iscritzionis medas in is perdas e is màrmuris, oi podeus nai ca is primas noas a pitzus de sa nosta Bidhamanna si dhas dònanta is Fenitzus-punikesus cun su nòmini Karalu/Karali. Custa populatzioni semìtiga lòmpidi in Sardìnnia a tundu de su IX sègulu a.g. e cumìntzada sa prima culunitzatzioni istòriga de s’Ìnsula nosta. Custus semìtigus funti istètius bogaus a sonu de corru de is Arrumanus ki in su 358 a.g. càlanta in Sardìnnia po si donai in istrina sa pax issoru e si nci pòtada a su nòmini de Karalis/Karàlibus ki si làssada a pentzai ca Castedhu de intzaras fìada unu pagu isprata in prus logus e no bodhia in unu puntu scéti: Viali Triesti, Bonaria, Pratza Yenne su Brugu, Stampaxi etc…Ma su nòmini imperau fìada fintzas Karalim, pigau de s’acusativu, ki esti sa flessioni de importu mannu de su nòmini incirdiniu de su dh’imperai meda e meda prus cannotu ke Karalem, pigau de s’acusativu arriformau, cumenti a: Neapolim, Tiberim e a sighiri cun àterus amostus. In is tempus de s’indipendentzia sarda de is Logus Giuicalis sa Bidha Manna, cun tanti de Castedhu e de sa Seu inditada a Santa Cilla, oi in diri puru sa Santa Manna de Castedhu, su Santu Mannu esti, issu oi in diri puru, Santu Sadurru, fìada santa Cilla. Custa Bidha Manna nosta fìada, esti tupada, in s’oru de su Staini, ca fìada tres bortas prus mannu de oi, innui si nci ghetanta is dus Frùminis: su Mannu e su Cixerri. Forsis po i custu ca in is primus paperis-istromentus istòrigus agatau Logu Kalaritani o de Plòminos o Plùminus nòminis ki si bèninti de su latinu Flumen/Flùminis? Ki ndi sdorrocaus sa ex ferreria, oi ipermercau, sa posta de bia Simeto e iscarravonaus asuta de su muntronaxu a palas de sa posta e asuta de is arrugas ki anti ghetau casi a iscusi po tupai is prus importantis arrastus de sa, scet’issa, Bidha Manna sarda fraigada de sardus e no de allenus o de e po is esigéntzia de is culuniaslistas ki fatu fatu clòmpianta in Sardìnna. Femus lòmpius in cussu muntronaxu, una diri, cun prof. F.C. Casula e emus pòtziu biri e sminciri in mesu a totu cussu carraxu is arrastu de murus mannus de Palaus de importu mannu o de su Castedhu o de sa Seu de santa Cilla. Emus bius fintzas culunnas longas e grussas issas purus arrastu de domus de importu mannu. Ma femus in su 1983 bintitres annus a oi. Femus andaus fintzas a Grogastu-Makiaredhu in barca passendi in su Staini, po biri unu tempiedhu Fentitzu, ma innia nd’ìanta furau is culunnas fenitzas e àteras cosa e fenta bénnius, po traballai beni, cun sa palia mecàniga po ndhi dhus bodhiri. Su Giudicau, su Logu de su Giudicau de Plùminus o Kalleretani fudi stétiu sderrutu in su 1256 a pustis essi bociu su Giudike Kianu e dus annus a vatu in su 1258 fudi stétia sderruta totu sa Bidha Manna de santa Cilla. Su Castedhu de oi, su Castedhu de sus, fìada stétiu pesau de is Pisanus in su 1217, poita agataus fintzas a su 1215 sèmpiri su nòmini Montis de Castro, castra benidi de su latinu e bòlidi nai acampamentu, ma làssada a cumprendi ca su Castedhu, po antonomasia, ca esti su prus mannu de is casi e prus de coranta Castedhus pesaus in Sardìnnia, no fudi stétiu po imoi pesau. Is Pisanus tenìanta su Castedhu issoru in su Cùcuru de santu Miali e dhu tzerrianta de Bonvehì, bonu bixinu? Ki ampuais a su cùcuru de santu Miali e castiais de i custu Castedhu, imoi arrangiau, si nd’acatais ca srebìada po apompiai ita, e in logu siguru, sutzedìada a santa Cilla. In su 1323 is Pisanus s’arréndinti a is Cadelanus-aragunesus ki ìanta tentu sa “licentia invadendi” de su Paba Bonifatziu VIII, ki Danti in sa “Cumedia” nci dhu fìkidi in s’inferru po cantu fu malu cust’òmini. Custus tzerriànta eriseru, e tzérrianta oi, sa Ciudad de Caller, ki su perou benidi lìgiu “Càglier” e de innoi su fuedhu Premontesu e Itallianu Cagliari. Po truncai cust’iscritu, nosus sardus tzerriaus in lìngua sarda su nòmini latinu/itallianu de castellum/castello=Castedhu e su nòmini prus antigu sardu cun s’arrexina Karel/Karalu/Karalim=Cagliari in Itallianu.
Taula
Nòminis assentaus in sa paxi de Genua cun Pisa
Castrum Castri de Kallaro 1288
Castellu de Callaris 1288
Villa et Burgum Castri 1288
Villa Burgum Castri 1288
Portum Castri 1288
Castello Castri 1288
A primìtziu de is guerras contras a is Cadelanus
Castrum Callari 1323
Castri Callari 1324
Paxi de is Pisanus cun is Cadelanus
Castelli Castri 1324
Castello Castri 1324
Castello Castri sive Kalari 1326
Is Pisanus s’arrèndinti
Castrum Kallari 1326
Castri Kallari 1326
Castello Kallari 1326
Castrum Callari 1326
Kallarum 1326
Calaris Castrum 1327
Castrum Callaris 1327
Castrum Callari 1327
Castrum Calari 1327
Calaris 1327
Castell de Caller 1327
Castrum Callari 1335
Caliari calari 1580
Liau de una carta geogàfiga
Caller 1660
Bogaus de una lei
Villa de Santa Ilia 1066
Villa de Sancta Ilia 1066
S’arrenneru de su Giudike Torkitòriu
Villa Sanctae Caeciliae 1070/80
De seti annus esti stétiu pesau su Castedhu de sus
Villa Sancte Gilie 1224
Su Giudike Kianu esti stétiu bocìu
Villa sive Civitate Sancte Igie 1256
Curador Sancte Zige 1256
Sancte Cecilie 1256
Villa Sancta Ygia 1257
Villa Sancte Ygie 1257
Is Genuesus s’arréndinti a is Pisanus
Villa S. Giliae 1258
Sa Bidhamanna esti sderruta de is Pisanus
Villa Sancte Gilie 1258
Bidda Manna o Bidda de Santa Cecilia
Bidda Maña por su grandesa y Tambien
Bidda de Santa Cecilia
Villa Sancte Zilie sive Sancte Ylie 1288
Villa Sancte Zilie sive Sancte Ilie 1288
Sa paxi de Pisa cun Genua
Castrum S. Igiae sen S. Gyllae
