27/10/2005 Prus de cuatrumilla nòminis in lìngua sarda
Bessia sa “Carta de Logu" Istòriga e Limbìstiga de Sardìnnia
de Francu de Fabiis
Esti bessia sa de otu prentzadas de sa Carta de Logu Istòriga e Limbìstiga de Sardìnnia, sa primu carta geogràfiga totu scrita in lìngua sarda e de sardus po is sardus. De sa prima prentzada a oi funti passaus prus de bint’annus. Eus bodhiu prus de cuatrumilla nòminis de bidhas, stainis, cùcurus, arrius, baccus, costeras …etc. Cust’ùrtimu traballu adi sighiu cussu ki esti stètiu pesau a prus manus, in sa de seti prentzadas, difatis, cuss’orta ìanta agiudau a su traballu: Ivu Murgia, Bruna Siriu e Nicolau De Notarpietro. Eus sighiu cuss’arrastu e s’imprus cust’orta eus curregiu meda sa gràfiga.
Eus iscritus is nòminis de is bidhas cirkendi de arrispetai totu is bariantis de su Sardu, dhus eus iscritu cumenti dhus sùlanta in sa Bidha e totu: Castedhu, Tàtari, Nùgoro, Aristais, l’Alguer in cadelanu e s’Alighera in sardu, Uisa de Sampè in tabarkinu e Ìnsula de Santu Perdu in sardu. Eus agiorronnau is arrugas, fintzas a nci pònniri sa 125 noa de Castedhu fintzas a s’Ogiasta, e eus agiorronnau sa mannària de is bidhas sighendi sa contada generalli de su 2000.
In sa parti de a palas de sa Carta nc’esti sa Carta de is ségulus XI XII de is Giudicaus: is bator Logus cun is Partes o curadorias e is bidhas ki nci fìanta intzaras e oi funti o sderrutas o isparessias, o lòmpias fintzas a oi amanniadas. Po ùrtimu eus postu una Unidadi Didàtiga de Istòria geogràfiga de sa Sardìnnia e sa tesi de acabu de su Maistraxu de segundu livellu cuncodrau de s’Unibersidadi de Castedhu “Aprocius interdisciprinàrius in sa didàtiga de su sardu” su primu Maistraxu cuncodrau in Sardìnnia e cumentzau in su Mayu de 2003.
Sa carta esti stètia arregistrada a su IGM, presentada in s’Unioni Sarda tres bortas, s’ùrtima su 6 de Abrili de ocannu; esti stetia presentada fintzas in Sardìnnia Emigrada su giorronnali de is disterraus de s’Arregioni sarda. In su 1984 s’Arregioni sarda s’ìada donau unu agiudu. S’annu passau su cumunu de Pauli s’adi donau un’agiudu e dhi eus donau milli cartas po dhas ispatinai in is iscolas a scientis e maistras. Is ùrtimus aggiorronnamentus de custa prentzada dhus eus liaus de s’arretza internet, de sa lista mailing “is obreris”, de lista “sa lìmba” de Colonia e de is interventus in s’arrivista de su sotziulimba.
Da podeis agatai po imoi in sa librureria Fahrenheit 451, de sa CUEC, ma cussa de Bia Basilicada n° 57, a giossu de sa “Domu de is scientis” de Castedhu.
1983 Sa prima prentada. Zulio L., Francu D.F., Bore V..
1984 Sa de duas prentadas. Bore V., Zulio L., Francu D.F..
1985 Sa de tres prentadas. Anti traballau e agiudau a ispartzinai is cartinas: Francu D. F., Zulio L., Luxìana C., Srabadori U., Giusy M., Imanuella T., Lilliana T., Ester C., M. Assunta C., Bruna U., Pepi T., Bruna S..
2000 Sa de cuatru prentada. Esti potzia bessiri po totu su traballu mannu meda de Maurìtziu Mocci, cumenti a gràfigu. Francu DF:, Zulio L., Bruna S..
2001 Sa de cincu prentadas.
2002 Sa de ses prentadas. Anti traballau e agiudau a ispartzinai is cartinas: Francu D. F., Zulio L., Maurìtziu M., Bruna S..
2004 Sa de seti prentadas. Anti traballau: coordinadori de totu su traballu in cust’annus Francu De Fabiis, po sa relatzioni de acabu de su Maistraxu e in prus po s’Unidadi Didàtiga. Po sa parti istòriga sa dutorissa Bruna Siriu, ki cun su dutori Ivu Mùrgia e Nicolau De Notarpietro anti, eus, traballau po ponni is prus de setixentus curretzionis in sa grafia, in su positzionamentu, in is agiorronnamentus, ca nci funti in custa prentada. Un’arringratziamentu partigulari a totu is millis e millis Sardus e Sardas atobiaus in custus bintitres annus, ki eus atobiaus, kistionaus e intervistaus in is festas de is bidhas de: Nùgoro in s’Arredentori; Aristais in sa Sartìllia e a s’Arremediu; Tàtari as Felta Manna: sa Faradha; Castedhu sant’Efis de Nuras, a sa Fiera, a is Cùcurus cotus de Stampaxi; Sàrdara a santa Maria is Acuas; Crabas a santu Trabadori e a sa Cursa de is Scurtzus; Iersu a sa Festa de su binu; Olia Spetziosa a sa Festa de su binu; Ìtiri, Bànari a sa Festa de santu Larenthu; Bolòtana a nostra Sannora de su Saucu, Tèmpiu a lu Carrasciali timpiesu; Berkidha cun sa scola de Brugu sant’Elias, Gavoi a sa Itria; Dèximu Mannu a sant’Arega, Macumere a santu Pantaleu, Terraba nosta Sennora de Su Mare, Paule, Santu Lussurzu a sa Carrela de nanti; Serrenti a santa Vida, Simaghis, Sèdilo a s’Àrdia, Aritzo a sa Castanzada, Dèsulo a sa Coia de Pieru e Annalisa(trexentus cartinas a is cumbidaus); Bosa a sa Festa de sa Costa; Iscroca a santu Simoi; Durgali in s’istadi; a Sìnnia a santa Itroxa…etc. A is iscientis e maistus de: Pauli, Pula, Bidheputzu, Dèximu Mannu, Sètimu, Brugu Sant’Elias, Serra Perdosa a Igrèsias e a Castedhu a su “G. Deledha” cun impari a totu su personali de custa scola.
