23/11/2005 Sèberos de Imprenta - El periodico 22.11 - Barcelona
Sas àteras limbas de s'Istadu
de Joan Tardà - Portaboghe de su Grupu Parlamentare ERC
Esquierra Republicana Catalana (partidu catalanista republicanu de manca chi guvernat a Barcelona cun socialistas e birdes) at presentau a su Parlamentu de Madrid unu progetu de lege de protetzione e desvilupu de sas limbas de s'Istadu ispagnolu diferentes dae su castellanu. A fundu de custa initziativa, s'idea de sos catalanos chi depet éssere s'istadu etotu a amparare sas limbas de minoria. Si chircat de fàere in Catalùnia una revolutzione sene pre-cedentes: afirmare su disinnu de unu istadu plura-natzionale e multi-limbas, contras a sa cunvintzione de s'Otochentos chi s'aparitzu istatale depet éssere mono-natzionale. In custa tenta, su dibbatu ispagnolu, mancari cun positziones a favore e contras, est a innantis a totus in Europa. Fintzas s'Unione Europea at amitiu catalanu, gallegu e bascu intro is limbas chi si podent impreare in atòbios e resumos ufitziales. S'Itàlia intames sighit in discussiones de pagu contu (e de paga capia) e pre-eletorales: comente cussa de sa devolutzione chi serbit a un'ala po fàere demagogia pseudo-federalista, e a s'àtera po fàere assuconare sa gente.
ARTICLE // EL PUNT DE VISTA
LES ALTRES LLENGÜES DE L'ESTAT
• ERC impulsa una llei perquè l'Administració central reconegui i posi en pràctica el plurilingüisme
JOAN Tardà
Portaveu del Grup Parlamentari d'ERC al Congrés
ERC ha presentat al registre del Congrés dels Diputats un projecte de llei de protecció i foment de les llengües de l'Estat diferents de la castellana per tal que en sigui aprovada la tramitació en el període de sessions que es va iniciar el setembre passat. L'objectiu de la llei, així com el seu contingut, foren exposats a la Universitat Catalana d'Estiu pel president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira.
El Grup Socialista i, per extensió, el mateix Govern espanyol, són coneixedors de la predisposició de l'independentisme català a l'entesa i a la consolidació de les relacions amb l'esquerra espanyola en el marc d'un únic objectiu de legislatura: l'aprofundiment en la socialització de la riquesa en benefici de les classes populars, la consolidació de l'Estat de benestar i la transformació de l'actual marc estatal uninacional en un altre de caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic (respecte a les nostres demandes pel que fa als estatuts valencià i català). Nogensmenys, l'entesa en la configuració dels pressupostos generals del 2005 i dels de l'any vinent en són una prova.
En conseqüència, calia afrontar la vessant del plurilingüisme. Després d'un quart de segle de postfranquisme, l'arribada d'un grup parlamentari independentista al Parlament espanyol ha permès deixar enrere l'efecte més pervers de tanta deixadesa anterior --també protagonitzada per part catalana, malgrat la permanent representació de diputats de casa nostra al Congrés des del 1977--, és a dir: la invisibilitat de les llengües catalana, basca i gallega en les institucions estatals.
JOAN Puigcercós ja va deixar dit en el discurs d'investidura de Zapatero que l'assoliment de la normalitat lingüística per a totes les llen- gües de l'Estat era un objectiu troncal del nostre grup parlamentari per a l'actual legislatura. En conseqüència, en els primers mesos, l'acció dels diputats i diputades d'ERC es va encaminar, d'una banda, a posar sobre la taula el conflicte mitjançant la reivindicació del dret dels diputats a emprar la llengua catalana al Parlament espanyol i, de l'altra, presentant i aconseguint aprovar un conjunt d'iniciatives encaminades al plurilingüisme, com ara la retolació plurilingüe dels museus públics, entre d'altres. També es va aconseguir que l'Estat assumís el foment de la llengua catalana com una qüestió pròpia, amb l'aprovació, entre altres, d'una partida de 12 milions d'euros en l'exercici pressupostari del 2005 que, en els pressupostos generals del 2006, ha crescut fins a més de 16.
Arribats gairebé a l'equador de la legislatura, tenim bloquejada la reforma del reglament del Congrés fins que no se'ns permeti usar la nostra llengua (i, si cal, en les setmanes vinents tornarem a recórrer a la insubmissió lingüística). No obstant, seguint el full de ruta del compromís adquirit públicament amb la ciutadania catalana d'assolir el reconeixement de la pluralitat lingüística de l'aparell de l'Estat, calia fer el segon pas, el definitiu: la llei de llengües.
La llei de llengües d'ERC pretén capgirar el mitjó de la situació actual: el reconeixement de les llengües que siguin oficials almenys en una comunitat autònoma com a oficials en l'Administració de l'Estat, en els mitjans de comunicació estatals, en el conjunt dels òrgans constitucionals, etcètera. En definitiva, situar l'Estat espanyol al mateix nivell d'altres estats ben avançats quant a la legislació lingüística, com ara Suïssa, Bèlgica i Canadà. El mes de febrer, que és quan ens pertoca per calendari parlamentari, defensarem l'aprovació de l'inici de tramitació en el ple. ERC ja ha aconseguit el compromís de suport del socialisme espanyol. Comptem amb el suport dels grups parlamentaris bascos i gallec. I no ens mancarà, n'estem convençuts, la complicitat d'IU i, sens dubte, gaudirem de la col.laboració de CiU.
PER DESGRÀCIA, el front mediàtic de la dreta ja s'ha preocupat d'avançar la bel.ligerància amb què serem tractats si gosem tirar endavant un reconeixement més gran del conjunt de llengües i cultures de l'Estat. El primer escull ja el vam superar quan el PP es va oposar fins i tot que aquest projecte entrés al Congrés, argumentant, com també ha fet amb l'Estatut, que contenia una reforma constitucional encoberta. No se'n van sortir i van perdre per un vot a la Mesa del Congrés i, ara, l'inefable Zaplana ja ha anunciat que recorreran al Tribunal Constitucional.
Des del republicanisme no ens cauen els anells de manifestar que la conjuntura política actual és immillorable per avançar en la democràcia i en el respecte a la pluralitat com a base per a l'entesa i la convivència entre les nacions de l'Estat. Perquè una situació com aquesta serà irrepetible si les esquerres nacionals i l'esquerra espanyola no treballem plegats, amb confiança i complicitat. O ho fem ara, o difícilment tindrem una altra oportunitat semblant.
