Una borta de prus is mass mèdia sardus no ant nimancu carculau duus
fatus importantis po sa lìngua e sa cultura sarda.
S'atra dì in Cuartu Sant'Aleni s'est fatu su cumbènniu apitzu de s'òpera de
Mialinu Pira, cun relatoris de s'Universidadi de Tàtari e de Casteddu,
editoris e autoris, de Salvatore Tola, a Lenardu Sole, a Manlio Brigaglia, a
Maurizio Virdis, a Natalinu Piras, a Franciscu Cheratzu, a Paola Alcioni, a
Antonimaria Pala etc. (M'est dispràxiu chi no nci fessint is amigus de su
tenore).
Is televisionis no nd'ant fueddau e nisciunus nd'at fueddau: custu est su
cunsideru chi tenint de sa figura de importu de Mialinu Pira. Certu Mialinu
no at iscritu "gialli alla moda"*, costruius a moda de telefilm, istrocendi
su chi ant giai nau atrus, mellus e prima, cumenti at iscritu Dinu Manca in
s'Unioni Sarda. Ma de innoi a fai "a sa scarèscia" cun s'òpera sua nci ndi
currit!
In s'atòbiu s'est finas presentada s'òpera de Antonimaria Pala e Paola
Alcioni, su romanzu "Addia". Unu libru bellu po milli arrexonis. Scritu in
duas variantis, prenu de literadura arta e de poesia, in una "atmosfera
giudicali" eleganti diaderus, cun unu sentidu natzionali sardu presentau
in sa manera giusta, cun is mesus de sa poesia, po lompi a totu is origas.
Intèndiu chistionai nd'eis? Nisciunus ndi fuèddat, mancu de custu. Su pròpiu
arrexonu balit po su libru 'e Nanni Falconi puru (Su cuadorzu), bellu
ma iscritu in sardu e duncas nemus no ndi depit chistionai.
Ita tòcat a fai? A sighiri, pensu.
Aici seus.
Ivo Murgia
*scritu pustis: nisciunus bolit negai su diritu a iscriri "giallus" o atra
cosa in italianu o in calisisiat lìngua, sa nexi dda ghetu a is mass mèdia
sardus chi chistiònant sceti de cussus, cumenti e chi fessint s'ùnicu
fenomenu culturali de Sardìnnia e aici no est. Po su chi spètat a sa
literadura in lìngua sarda, si depit isfortzai de essi una bona literadura
moderna e europea e no solu militantza polìtica po sa lìngua.
