“Domandina” fiat s’allomìngiu de su maistu de iscola. A nai sa beridadi fiat su ragionieri de su comunu, ma ddi fut tocau a si furriai a maistu de iscola ca s’ùrtima si fiat fuia cun su bidellu, e nemus ddus iat torraus a biri prus. Fortzis ddi praxiat puru, unu pagheddu, a fai su maistu, ma de siguru ddi praxiat sa maista, sa chi si fiat fuia. E iat a essi bòfiu fuiri issu impari cun issa, ma no iat acurtu. Nci iat pensau puru, ma cussu maladitu de bidellu iat coitau de prus e si dd’iat furada. Aici fiat. Duus annus e unu mesu esaurimentu nci fiant bòfius, a ddi passai su maliori. Si fiat totu scucau, e ddi fiat abarrau aintru una spètzia de feli contras a su mundu.
Dd’iat iscritu puru a sa collega, ma cudda, nudda. No arrespundiat. Bai circa innui si nd’ant a essi andaus, cussus duus fuidoris.
S’arrexoni de cussu allomìngiu est simpri. Una borta a un’iscienti chi no isciat nudda, pitica s’alliteratzioni!, dd’iat nau diaici: “Fai una cosa, giai chi no iscis nudda fai sa domandina po torrai a is iscolas elementaris”, issu difatis traballàt in sa scola mèdia. De sa borta, innantis is iscientis e agoa totu is atrus, dd’iant allomingiau “Domandina”. “Mi’ a Domandina” narànt a iscusi candu ddu biiant passendi, tochendisì de guidu. Issu no s’ofendiat, custa moda de allomingiai est mala a tirai, de una bidda.
Un’atru bellu fiat Codobba. Codobba fiat che a nemus, su scimpru de bidda. Fiat istràngiu cussu puru, a nemus dd’arregordàt de innui ndi fessit arribbau, de un’atra bidda, de aillargu, boh!
Codobba no cumprendiat nimancu aundi fiat postu, timiat s’umbra sua etotu. Candu calincunu ddu pregontàt po una chistioni calisisiat, issu no arrespundiat, sprapaddàt is ogus chi pariant bessendindi, santziàt de s’una parti a s’àtèra e abrebuliàt calincuna cosa chi cumprendiat issu sceti. Chi tui ddi narast: “Codobba no ti seu cumprendendi” issu ti naràt sa pròpiu cosa ma a itzèrrius perou, pensendi fortzis chi cussa fiat sa manera mellus de si fai cumprendi, a itzerriai. A bortas, ddi pigàt a santziai prus a forti o in is momentus de grandu infogu, incumintzàt a movi is buciconis cumenti po ameletzai. Candu si fiat isciogau e iat cumprèndiu ca sa strategia de nai sa pròpiu cosa aboxinendi no serbiat a nudda, arrunzàt is coddus, unfràt is trempas, si faiat totu arrùbiu in cara e calincuna borta duas làgrimas ddi infundiant is ogus, nant.
Sa piciocalla de bidda, si scit, funt malus. Unu prus brullanu de is atrus, una dì iat preparau unu cartellu “double face”. A un’ala ddui fiat iscritu: “Codobba” e a s’àtera “Che a nemus”. Nci iat aciuntu una corria, si fiat sètziu in pratza e si fiat postu a abetai. Candu iat biu a Codobba passendi in sa bia, dd’iat fatu un’acìnnidu cun sa manu. Cuddu, notzenti, si ddi fut acostau e iat incrubau sa conca, cumenti e chi essit giai cumprèndiu totu. Intzandus su piciocu dd’iat apicau in tzugu su cartellu, e si fiat postu a arriri. Si fiat girau puru, circhendi sa complicidadi de atrus birbantis, ma no ddui iat nemus. Sa dì prus bella de sa vida sua no iat tentu spetadoris. Codobba iat artziau sa conca e iat provau a ddu castiai in ogus. Agoa dd’iat torrada a abasciai e si ndi fiat andau chena de musciai.
“Intendu is froris” invècias fiat pròpiu de bidda de bidda. Su poeta de bidda fiat. Candu si ndi pesàt a mengianeddu si poniat su foulard e si bestiat de poeta. Naràt ca intendiat is froris, po cussu dd’iant allomingiau diaici. Una poesia sua: “Oi apu intèndiu una mata, ariseru unu frori, cras una perda. It’apu a intendi pustis? Unu monti? Un’arriu? Unu cuaddu? No, No pongaus trobeas a sa creatividadi, a sa pantasia criadora, a custu fogu chi s’abrùxat aintru, a nosu: is poetas. Ca poetas seus totus, ma nci est a chini intendit is froris e a chini no intendit una conca de cibudda”.
Gei si dd’iant donau su tanti. De sa borta, po totus, fiat “Intendu is froris”. Intendu is froris abarràt unu pagheddu spassientziau, antzis pròpiu arrinnegau, ca no dd’arreconnosciant s’arti, naràt issu. Iat pigau a partecipai a totu cussus cuncursus chi faint apetotu, in s’idea de si nd’arricai, cun is prèmius mannus chi ddui iant. Ma no binciat mai. Naràt ca ddu fiant sabotendi, ca ddui iat ostracismu contras a issu, po cussu no ddu premiànt. Ca s’arti sua baliat, mancai calincunu cani mannu no si dda boliat arreconnosci, ca faiat fastìdiu, alloddu su poita, ca fiat perigulosa, poita iscoviàt sa beridadi prus bera de sa vida. E in s’interis premiànt poeteddus de nudda, chi contànt sèmpiri su pròpiu contu, chena de nimancu fai su sfortzu de ddi cambiai is fueddus. Is sòlitus amigus de is amigus. Ecus ita naràt. Una dì, arribbau a s’ùrtimu arrematu, apurau, iat mandau una lìtera a unu prèmiu, no po pigai parti a su cuncursu ma po si chesciai. Custa: “Giai chi s’arti mia no seis a tretu de dda cumprendi, apu detzìdiu de no iscriri prus nudda. Chi boleis s’arti mia, imoi mi dda depeis pagai. E meda puru. Oghino’ si impicais”. Nisciunus dd’iat arrespustu. No si scit chi is giuraus si siant ofèndius o apant tìmiu. Intendu is froris si fiat inchietau peri po custu.
Un’atèra dì fiat prandendi cun Tziu Gratis e Petonello e po unu momentu si fiat intèndiu ispirau. Ma iat sonau su telèfonu e dd’iat segau sa creatividadi.
Agoa candu si fiant beni pràndius e beni cuntentaus, Petonello e Tziu Gratis si ndi fiant andaus e issu si fut abarrau a solu. Si fiat finas sètziu, prontu a iscriri. Ma ddi fut arregordau de cuddu amonestu chi nci iat ghetau contras a cudda giuria. Intzandus si ndi fiat torrau a istrantaxai e nci iat fuliau totu. Sa poesia fiat abarrada in su “limbu de is intentzionis”. “E no! Su molenti sardu ddu setzis una borta sceti” iat aciuntu puru.
Tziu Gratis fiat unu bèciu mesu arrembambiu de bidda. A giòvunu fiat istau malu meda. Arricu sfundau ma cun unu vìtziu malu. Boliat chi sa genti essit trabballau a gratis, po issu. Pigàt tzeracheddus a trabballai, e candu cuddus pretendiant de essi pagaus, nci ddus bogàt. Chentza de arrexoni peruna. Sceti ca iant pretèndiu sa parti insoru. Genti pronta a trabballai cun issu nd’agatàt sèmpiri, a s’ora. Fintzas a candu no pediant sa paga. Intzandus faiat su chi iat sèmpiri fatu. Nisciunus dd’iat mai fatu nudda. Fortzis ca fiat arricu o fortzis ca timiant, bai circa. S’iat passau totu sa vida sua cun cussu malu fai. A bèciu, cumenti eus nau fiat mesu arrembambiu, ma cuddu vìtziu no ddi fiat passau etotu. Nci intràt a butega e ndi essiat fora de pagai. “O Tziu Gratis!” ddi tzerriàt sa meri, “Arratza de vìtziu su de fustei”. Intzandus issu torràt agoa e pagàt, sèmpiri a malu coru perou. Aici fiat Tziu Gratis, nci provàt sèmpiri. In bidda ddu perdonànt, ca nci dd’iat acabbada tropu mali, ma no est chi fessit tropu simpàticu a nisciunus, prus de totu a is pòburus chi iat culliunau in gioventudi.
Is de bidda candu isciiant de calincunu chi boliat ponni sa genti, is giòvunus prus de totu, a trabballai a gratis, po sa gròria, narànt: “Cussu depit essi parenti de Tziu Gratis”. E oi puru si nd’agàtant ancora parentis de Tziu Gratis. E no sceti in cussa bidda.
Petonello fiat de bidda ma boliat essi stràngiu. Po cussu fiat sèmpiri petonau. Is pilus suus fiant crutzus, nieddus e arrullaus. Po no ddi nai ca portàt pilu de natura in conca, si ddus allisàt chi pariant lintus de una baca. No si ndi moviat unu nimancu candu tiràt bentuestu. Chistionàt a moda furistera cussu puru. Ita ddis at a parri deu no ddu cumprendu.
Custa genti, e àtera, biviat in sa bidda de Gaici.
“Si mi pongu a pensai a calincuna cosa, no mi benit nudda a conca. Mellus a mi setzi e a iscriri. S’idea ndi essit a pillu sola sola”. Aici iat pensau Intendu is froris. No fiat pòtziu aturai meda fora de iscriri. No dda podiat binci s’ispiratzioni. E postu si fiat, a poetai. Sa prosa no nci ddu tiràt meda, prus poeta s’intendiat. Ma sa dì sa pinna achichiàt in su paperi. A s’acabbada nd’iat iscritu una spassiosa: gei si ndi fiat pighendi de villadiegus! Arrèndiu si fiat, iat detzìdiu de partecipai a un’àteru cuncursu, s’ùrtimu fortzis.
Iat aprontau totu. Teniat in domu unas cantu bustas apilladas, allogadas po iscalaguàrdia. Nd’iat iscioberau una. Aintru nci iat postu cìncui còpias de sa cantzoni. Iat serrau sa busta. Dd’iat basada. Si fiat cumòviu. S’abetu fiat mannu po cussa cantzoni. Si fiat istrèxiu is làmbrigas cun sa màniga de sa giancheta e si fiat totu trèmiu, cumenti po nci bogai cussa amargura. Fiat andau a s’ofìciu postali e mandada nci dd’iat.
Petonello s’iat atuau su sacu de sa posta cumenti a dònnia dì. Graixeddu puru fiat. Aintru ddui fiat sa busta de Intendu is froris, prena de isperas. Iat serrau su sportellu e iat sètziu. Sa dì ddi fut tocau a movi a solu. Su cumpàngiu suu si fiat intèndiu mali. “No ddi fait nudda” iat pensau.
Bessiu chi ndi fiat de sa carrera 313 e girau chi iat in un’àtera segundària iat agatau unu truncu mannu mannu in mesu bia. Cumenti dd’iat apubau, giai de atesu, isciiat ita si depiat abetai. Iat postu sa retromàrcia e iat circau de torrai agoa, a disisperu. Ma a palas suas fiat cumpartu un’àteru truncu, prus mannu puru, e chini scit de innui. E duus òminis. No iat pòtziu fai prus nudda. “Gesugristu miu” iat pensau. Ndi dd’iant furau totu e si fiant sparèssius. Fiat dèpiu torrai a pei a bidda. Mancu mali chi no si nci fiat istesiau meda. Prus a trigadiu si ndi iat a essi andau a prandi a domu de Intendu is froris. Po cantu si ndi fessit atzicau, e meda puru, is pilus suus no si fiant mòvius de unu pramu. Bai circa.
Su furgoni fiat torrau conca a bidda. Ma in sa pressi de si fuiri chena de lassai arrastu is duus delincuentis iant lassau su sportellu de apalas mesu obertu e is sacus de sa posta sbati sbati. Unu si fiat iscorriau. E ndi fiant bessias unas cantu bustas. Una fiat de Intendu is froris. Scurixeddu. E su nai chi nci teniat diaderus. Candu ndi fiat arruta, impari a is atras, su furgoni fiat acurtzu a bidda, giai in s’intrada. In sa coreta de s’intrada. Ma àcua no ndi ddui iat. Po sorti manna sua.
De cussu furgoni e de cussa posta nemus no nd’iat iscìpiu prus nienti.
Bola ca ti bolu sa busta fiat giai lòmpia a mesu bidda. A pratza, a èssiri pretzisus. Codobba si fut incrubau e ndi dd’iat arregorta. No dd’iat oberta, si dda fiat posta in buciaca. Abetendi issu sceti scit e ita. Unu piciocu dd’iat fatu un’acìnnidu cun su manu. Portàt unu cartellu cun una corria in manus. Codobba si fiat intèndiu comenti e atirau de issu, no nd’iat pòtziu fai de mancu. Cuddu nci dd’iat postu su cartellu in tzugu. Ma Codobba no isciiat ligi. Su piciocu fiat arriendi, Codobba iat pensau ca fessit isfutendiddu e nci fiat abarrau mali, mancai no nd’essit aciapau beni beni sa brulla. Apustis si ndi fiat andau scarescendisindi de cudda lìtera.
“O Tziu Gratis!” iat itzerriau sa buteghera a su bèciu. “Arratza de vìtziu su de fustei!”. Tziu Gratis si fiat girau, iat pagau a malu coru e nci fut bessiu. Codobba fut colendi in sa bia in su momentu. Si ddi fut acostau. Arratza de còpia mali cumbinada chi fiant! Codobba fiat tristu sa borta, a Tziu Gratis ddi fiat partu chi su scurixeddu essit prantu pag’ora, ma no iat nau nudda. Iat circau de chistionai de àtera cosa. Iant detzìdiu, chena de bogai smùsciu, de sighiri a caminai impari, peri sa bidda, lassendi chi s’araxi frisca de sa dì ddis iscrabionessit is pilus. Si ddu podiant permiti, nesci issus. Nci fiant infertus a s’essida de sa bidda. Ingunis iant biu una coreta prena de bustas totu inciustas. Si fiant incrubaus ma no faiat a ddas tocai, totu su chi ddui fiat aintru si fiat pèrdiu. Unu pagheddu intristius intzandus iant artziau is ogus a s’arruga. Ddui iant unas cantu sgomadas, de furgoni pariant. Is duus malassortaus si fiant castiaus apari, ma no ndi iant pigau cumprèndida. A Codobba, bai circa e poita, no ddi fut arregordau de cussa lìtera chi portàt in buciaca. Insaras iant sighiu a caminai, ma iant preferiu a torrai asegus, in logu de nci essiri de sa bidda. Fiant passaus acanta de su magasinu. Aintru ddui fiant duas caras noas, bufendi e chistionendi. Dònnia tanti nci ghetànt un’oghiada a fùrriu a fùrriu, mirendi is ispetadoris sètzius gioghendi a cartas, cumenti po fai biri chi fiant pròpiu ingunis, bufendi e chistionendi. Bai circa.
Mancu ingunis fiant imbucaus is duus. E iant sighiu a passillai. Fiant lòmpius a is iscolas mèdias. In cussu momentu Domandina fiat iscapendi de trabballai. “Mi’ a Domandina” iat nau a iscusi Tziu Gratis, tochendi de guidu a Codobba. Codobba iat mirau beni, fut pròpiu Domandina e portàt una lìtera in manus, sceti intzandus ddi fut arregordau de sa sua. Dd’iat circada e ndi dd’iat bogada de buciaca, ancora beni serrada fiat. Iat saludau a Tziu Gratis e iat sodigau a Domandina. Tziu Gratis no si fiat primau, su coru suu fiat tostau che balla.
Domandina iat detzìdiu, de aberu custa borta. Fiat andendi a s’ofìciu postali a imbiai s’ùrtima lìtera a sa collega sua fuidita. Caminàt impressiu, no biiat s’ora de dd’acabbai cun cussu spèddiu chi ddi fiat berrinendi in su ciorbeddu. A culu de ogu iat apubau a Codobba. E ita boliat imoi? Iat caminau prus in pressi. Su scurixeddu no nci dda faiat a ddi abarrai infatu. Domandina iat obertu s’enna de s’ofìciu, unu pagheddu de fila aintru. Codobba si ddi fiat piatzau apalas. Nci dd’iat postu sa lìtera in sa buciaca de asegus de is cratzonis e si fut fuiu. Domandina s’iat intèndiu una manu in paneri e si fut girau mesu stremesiu. Intzandus s’iat ghetau sa manu a buciaca e nd’iat bogau cussa busta. No dd’iat nimancu castiada. Nci dd’iat posta impari a s’atra e mandadas nci ddas iat. Imoi si intendiat prus lèbiu. “Is cosas de Codobba” iat pensau.
Imperis chi Petonello, Tziu Gratis e Intendu is froris si fiant sètzius a prandi, iat sonau su telèfonu. “Sèmpiri aici est” iat nau chesciosu Intendu is froris. Cumenti si bollat chi siat, si ndi fiat torrau a istrantaxai e fiat andau a arrespundi. Sa giuria de su prèmiu literàriu fiat.
