Su 12 de làmpadas de su 2005 s'at a fagher su
referendum rezionale pro s'abrogatzione de sa leze rezionale n. 8/2001 chi cunsentit s'importatzione
in Sardinna de iscòrias tòssicas dende·lis sa cualìfica de
matèrias primas.
Sa leze rezionale n. 8, difatis, permitet s'introdutzione de
"(...) refudos de orìzine extra-rezionale de impreare petzi
comente mtèrias primas in sos protzessos produtivos de sos impiantos
industriales postos in Sardinna e zai in funtzione in sa data de s'aprovatzione de sa leze rezionale,
non finalizada a su tratamentu e a s'ismaltimentu de sos refudos".
In custa manera normativas Europeas chi imponent subra s'orìzine, su
trasportu, s'istocazu e s'ismaltimentu de refudos tòssicos sunt
trampadas. In mesu de custos refudos b'at de cunsiderare finas sos
fumos de atzarzeria.
Ite sunt sos fumos de atzarzeria
Sunt sas prùeres metàllicas incuinantes e benonosas meda chi sunt collidas filtrende sos fumos de sos forros elètricos chi produent
atzarzu dae ferros betzos. S'atzarzu est produidu oramai fundende ferros betzos de
sos istados de s'Est europeu o sos istados de s'ex Unione Soviètica. Nche
l'agabant in su forru ferros de onzi casta (tubaduras industriales,
conteiner, serbatojos de rafinerias e indùstrias betzas, tzentrales nucleares
abandonadas, impiantos petrolchìmicos, etc.). Ma cantas sustàntzias
benenosas e incuinantes meda sunt fùndidas o vaporizadas paris cun
sos ferros?
Ite bi tenent in mesu sos fumos de atzarzeria e ite faghent
Sos fumos de atzarzeria sunt unu distilladu de sustàntzias chìmicas
e metallos pesantes (Zincu, Prumu, Càdmiu, Mercùriu, Nichel,
Vanàdiu, Arsènicu, Berìlliu, Ràmene e Cobaltu) calicunu capassu de
isvilupare tumores. Pro narrer, su Càdmiu e sos cumpostos suos, chi in su Sulcis
est istadu rezistradu su primadu Europeu de ghetonzu in sas abas, est reconnotu comente càusa de tumores purmonares, prostàticos e a sa
bussica. Podent causare in prus neuropatias dezenerativas e finas
maladias cardio-vasculares e purmonares chi agatant càusas ligadas a sas
emissiones atmosfèricas incuinantes.
In prus b'at de timer pro sas sustàntzias
chi podent esser intradas a Itàlia pro mèdiu de tràficos illegales
de materiales chi benint dae logos ue b'at àpidu intzidentes
nucleares. Tzertos raportos de sos servìtzios segretos atestant 173
casos de ferros radioativos torrados a imbiare a su mitente, custu
faghet pessare a sa mannària de su tràficu.
Ello a ite sa Sardinna devet esser unu muntonarzu?
B'at de narrer chi in Sardinna non b'at
indùstrias chi traballant s'atzarzu, ma sunt presentes cussas chi dae sos fumos de atzrzeria
nche bogant zincu pro su 10-15% e su restu sunt sustàntzias
incuinantes chi nche benint ispèrdidas in s'aba, in su terrinu o in
s'àera.
B'at bisonzu duncas de una polìtica de bonìfica sèria. Est
craru chi s'individuatzione de sos sitos a arriscu ambientale mannu,
cherent unu programa de salvaguàrdia de sa salude de sos
traballadores e de sas populatziones presentes in cussas àreas. Est
pretzisu finas chi s'incumintzu de unu programa de bonìfica chi nche bidat, pròpiu in
sos traballadores presentes in cussas àreas e in relatzione a s'ispetzializatzione
manna issoro, sos suzetos ativos in s'òpera de bonìfica matessi. Bi
sunt normativas Europeas e istatales chi prevident finantziamentos
indiritzados in custu sensu.
Sos sustenidores de su 'eja' pedint a sas organizatziones
sindicales e mescamente a sas istruturas de base, una mobilitatzione
pro cuntzertare, paris cun sas istitutziones, unu programa chi
trasformet sas impresas industriales sardas in fontes sanas de
bonistare, pro chie bi traballat e pro sas populatziones de sos
territòrios interessados.
Sas orgazizatziones chi sustenent su 'eja' bi tenent a crarire
chi s'at a poder votare a bandas de su su referendum natzionale, su de
non votare pro sos àteros referendum no escludet sa possibilidade de
votare pro su referendum rezionale sardu.
