18/06/2005 Sèberos de Imprenta - El Periodico-Barcellona
Gherra po su foeddu "naciò"
Su Partidu Populare Ispaniolu at a incausare cun sa costitutzione si in s'istatutu nou catalanu at èssere impreau su foeddu "natzione".
NOVA TOPADA PER LA POLÍTICA TERRITORIAL DEL GOVERN
El PP anirà al Constitucional si l'Estatut cita el terme "nació"
• Els populars redacten un nou manifest "per la unitat d'Espanya"
• Montilla evita la polèmica i De la Vega es remet al que va dir Zapatero
LUZ SANCHIS
MADRID
El PP està disposat a recórrer davant el Tribunal Constitucional si l'Estatut acaba definint Catalunya com una nació, perquè considera que això representaria la vulneració de l'article 2 de la Carta Magna. La secretària executiva de política autonòmica, Soraya Sáenz de Santamaría, va advertir ahir que incloure el concepte de nació en les reformes estatutàries suposa "un pas inexorable perquè en un futur no gaire llunyà algunes d'aquestes comunitats reivindiquin ser un Estat".
Sáenz de Santamaría, que es va reunir ahir amb el representant del PP a la comissió constitucional, Federico Trillo, i amb els portaveus als parlaments autonòmics, va explicar que els assistents van redactar un manifest en defensa de la "unitat d'Espanya". Al PP assisteixen "amb molta preocupació" a la deriva que, al seu entendre, està prenent el debat sobre el model d'Estat.
La responsable de política autonòmica va criticar el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que va reiterar dijous que no s'oposarà a la denominació de Catalunya com a nació si l'informe del Consell d'Estat estima que no contradiu la Constitució.
Sobre aquesta qüestió van evitar pronunciar-se tant la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, com el titular d'Indústria i primer secretari del PSC, José Montilla. Al terme del Consell de Ministres, els dos membres del Govern es van remetre a les declaracions efectuades per Zapatero.
Sáenz de Santamaría va sostenir que els "nacionalistes radicals d'ERC, PSC i BNG volen modificar la Constitució per la porta del darrere amb el suport de Zapatero". La dirigent popular va insistir que nació "a més d'una realitat històrica és un concepte jurídic i constitucional" i va criticar que Zapatero pretengui definir els conceptes "al seu gust".
LÍMIT A LES REFORMES
Després de lamentar que també comença a parlar-se de Galícia com a nació, va alertar del perill que pot suposar per a aquesta comunitat "un clon" del tripartit català. Per fixar els límits a les reformes estatutàries, el PP va aprovar ahir el decàleg titulat Per una Espanya unida, plural i solidària, que dilluns serà sotmès a la ratificació del comitè executiu del partit. En aquest decàleg, el PP insisteix que qualsevol reforma estatutària haurà de respectar la Constitució, la unitat i la sobirania nacional, l'esperit de consens que va presidir la transició, la igualtat dels espanyols i la solidaritat interterritorial.
El text també adverteix de la necessitat de limitar l'ús de l'article 150.2 de la Constitució que preveu les transferències a les comunitats per delegació de l'Estat
