Sos ghetadores de ludu si nche sunt torrados a ischidare.
No bi diat éssere mancu su tantu de nde faeddare, si un'amigu non nos lu aiat dimandadu.
Ma su fatu chi s'Unesco at avalorau su cantu a tenore comente patrimòniu de s'umanidade at de seguru infadau prus de unu: Ello, proite a su tenore ca est unu grezumine de pastores ignorantes de Cabu de Susu e no intames a sa lirica, a su jazz o a su cinema sardu?
Pensaiamus chi mancari, custa bia puru, no esseret mancada sa polémica campanilista: chenscias de fundamentalistas campidanesos (ma cantu si chensciant, non ischint fàghere àteru?) po sa mancàntzia de sas launeddas o de su bassu e contra in sa listra de s'Unesco.
E imbetzes, no. Atera pantasia custa bia.
E tando ajò cun unu casu giornàlistìcu imbentau nende chi sa provintzia de Nùgoro at gastau 250 milli euros po lòmpere a custu arresurtau.
E cantas cunventziones at firmau!!! E a chie !!! Intedide, intendide: a custu e a cust'àteru sa astronòmica summa de 15 milli euros po un'istùdiu preparàtòriu a subra de su pastoralismu.
E ludu a pitzu de persones sanas, onestas e istimadas.
Ma tenet idea custa zente de cantu si ispendet in cultura forana in Sardigna?
E po una bia chi si gastat (e bene, cun d'unu arresurtau mai cròmpidu) cun zente cumpetente po sa cultura nostra cumintzant deretu a ghetare ludu.
E su ludu a sa cultura sarda: non tzertu a sa petrolirica, o a su jazz, o a àteras formas de provincialismu culturale foranu.
Cun sa matessi summa, in Casteddu pro nàrrere, a bias no arresessent a fàere unu sero de festa po Annu Nou, o unu mega-cuncertu de importu.
E l'ischides cantu leant a cunventzione argunos istùdios de "italianistica varia". Non de tenides un'idea.
E posca ite abbarrat?
Nudda.
S'iscritzione a s'Unesco at a abbarrare, e est una cosa de importu po totu sa cultura sarda de sa cale tocat a torrare gratzias a sa provitzia de Nùgoro e a su zai presidene Frantziscu Licheri.
A Fabrizio Vella e Umberto Cocco, chi sunt persones de cultura, onestas e cumpetentes, sa solidariedade de custa revista.
