Néixer és sentir

una pluja de llum damunt la pell,

l'aire, com una onada,

inundant els pulmons,

la ferida del temps, 

el goig de ser, 

el plor,  

la mort obrint-se pas de nou 

cap al silenci.  



Cada Nadal naixem 

amb aquell nen d'ara fa dos mil anys; 

amb ell aprendrem a jugar 

i esdevindrem fusters; 

l'escoltarem atents parlant-nos del misteri, 

com ens cal estimar  

de l'odi que ens corseca,  

de l'assassí de somnis, 

de la pau necessària.  



És Nadal 

i trobem a les mans  

el ressò d'altres mans, 

cerquem a les mirades  

el batec d'altres cors 

per prosseguir el trajecte; 

no sols, sinó amb molts,  

amb el Jesús que va néixer amb nosaltres 

i que neix cada cop que algú neix,  

perquè el gest que escriu Déu 

sobre el món no s'aturi, 

perquè el vent incessant de la vida 

recomenci i ens salvi.  

Naschire est intendere 

una proina de lughe in sa pedde

s'àere, comente un'aundada,

aundat sos purmones

 sa ferta de su tempus,

 su gòdiu de éssere, 

 su prantu, 

 sa morte aberendesi colat a nou

abbias a su mudimene. 



 Dogni Pasca de Nadale naschimus

cun cuddu naschidu duamiza annos a como; 

cun issu imparamus a giogare

e imparamus s'arte de mastros de linna; 

l'iscurtamus atentos cando nos faeddat de su misteriu 

 comente nos istimat e chirrat 

dae sa fenza chi nos illizat, 

 dae su mortore de sos bisos,

 dae sa paghe chi nos deghet. 



 Est Pasca de Nadale

 e imbenimus in sas manos 

 sas istigas de àteras manos

 e chircamus in sas miradas 

 su tocheddare de àteros coros

po sighire in sa semida; 

 no a sa sola, ma cun medas, 

 cun su Gesus chi naschit cun nois etotu, 

 e chi naschit cada bia chi argunu naschit, 

 pro chi su sinnu chi Deus at iscritu

 a subra de mundu non s'arressat, 

 pro chi su bentu de sa vida chi non sessat

 torret a sulare e nos sarvet.