19/08/2005 Sèberos de sa Retza - www.tribunamallorca.org
Non si podet amparare s'indipendentzia in sa limba de
s'opressore
www.tribunamallorca.org
MIQUEL SERRA DIRECTOR DE DIARI DE BALEARS
"No es pot defensar la Independència en la llengua de l'opressor"
per Macià Calafat
Miquel Serra, llicenciat en periodisme per la UAB, ha fet feina a diversos mitjans periodístics vinculats al Grup Serra. Actualment n'és cap de publicacions. És director del Diari de Balears des de la seva refundació com a diari en català. En aquesta entrevista parla sobre el projecte de premsa en català que dirigeix i sobre el periodisme actual.
Diari de Balears ha complit nou anys d'existència. Com valorau la trajectòria des del seu naixement fins ara?
Com totes les coses humanes, amb aspectes positius i negatius. Estam satisfets per haver fet el primer diari en català de la història de les Balears i al llarg de 9 anys; per haver obert un nou canal de comunicació amb una perspectiva ben nostra, i per tenir un lloc dins el món hipercompetitiu de la premsa escrita. Però Diari de Balears no és, avui per avui, un projecte rendible. Hi ha, així mateix, molta de gent que encara té problemes per llegir en català. L'absència d'una agència de notícies en català, o d'un projecte informatiu que vertebri aquesta premsa escrita, és un altre indicatiu de les dificultats que existeixen quan s'empra la nostra llengua en una activitat professional.
Quin és el perfil del lector de Diari de Balears?
D'algú que no té dificultats per llegir en català i pot gastar-se un euro per comprar el diari o pagar una subscripció. A la Mallorca actual aquests factors restringeixen el mercat a persones joves o de mitjana edat, que troben interessant Diari de Balears pels articles i les informacions que no són a la resta de mitjans.
En aquests moments ens trobam amb dos fenòmens nous: el creixement de la informació a la xarxa i l'entrada amb força dels diaris gratuïts. De quina manera afecten el periodisme tradicional i, en concret, la informació que fa el Diari de Balears?
Hi ha una gran preocupació a nivell mundial per aquesta nova competència que, curiosament, neix de les mateixes empreses editores. A Diari de Balears tenim més entrades a la web que no pas venda d'exemplars, fet que deu voler dir alguna cosa molt interessant pel que fa als hàbits de lectura, tot i que encara no ens hem aturat a avaluar-lo. Els diaris gratuïts no representen, ara com ara, una competència informativa a la premsa de pagament, però n'amenacen la difusió i la quota publicitària. Els editors hauran de millorar la qualitat dels periòdics que posin a la venda. Això significa fer un periodisme de proximitat que tingui la seva rel en la credibilitat i la independència.
Partim d'un model de premsa que, en certa manera, és dependent dels models marcats pels grans diaris espanyols. El Diari de Balears representa un trencament amb això?
Qualsevol mitjà de comunicació de l'Estat que no estigui escrit en castellà significa trencar la perspectiva espanyola. Crec que era l'any 1991, quan jo treballava al diari Baleares, que l'expresident Cañellas va fer una proclama gairebé independentista contra el Govern de Felipe González a causa de la manca de finançament que rebia la nostra Comunitat. Record que les paraules de Cañellas sonaven a ridícules quan les publicàrem al diari en castellà. Férem alguns editorials en suport seu i resultaven igual d'inconsistents. Ens vàrem adonar que ningú no pot demanar la independència amb la llengua del seu opressor, tot i que aquest sigui econòmic, com era el cas. La llengua dóna vida al missatge, el fa creïble. El mateix discurs de Cañellas al Diari de Balears hauria sonat d'una altra manera, s'hauria fet cert.
De quina manera creis que el vostre diari ha afectat l'imaginari col·lectiu dels mallorquins?
Crec, sincerament, que hi ha una majoria de mallorquins que encara no entenen per què hi ha un diari en català si ja en tenim uns quants en castellà. Són els que diuen: "Si ho féssiu en espanyol en vendríeu més perquè tothom ho entendria" o "la gent que no vos posa publicitat perquè escriviu en català vos en posaria". També n'hi ha que professen un gran amor per la terra i la llengua, i consideren que ja tenim la Seu plena d'ous si hi ha aquest diari, TV3, el Canal 33 i ara IB3. Pensen, erròniament, que és una obligació pública que es compleixi aquesta realitat mediàtica, que ja va bé per tranquil·litzar consciències. Però Diari de Balears és el projecte d'una empresa privada que hi posa molts doblers dels seus. Més encara, hi ha la feina, la dedicació i la il·lusió d'un equip de bons professionals que lluiten per fer un diari que sigui digne i creïble dins unes condicions de mercat molt desfavorables. Quan sents gent que diu "per què no feis més planes", "per què no posau més informació internacional", "a les notícies d'Espanya emprau massa agències de Madrid", "heu de fer un disseny més atractiu", jo dic: "Sí, però al País Valencià, que són quatre o cinc vegades més grans que nosaltres, no en tenen cap, de diari en català", encara que fa ganes de dir: "Subscriu-te, subscriu els teus parents i amics, fes-ne publicitat entre els teus, perquè generarem recursos i en podrem invertir més". Hi ha molta gent que oblida que qualsevol diari és un projecte comú entre emissors i receptors d'informació. Un diari no és dels periodistes ni de la seva empresa, un diari és dels lectors i dels anunciants que el fan possible.
Diari de Balears ha estat també una eina de normalització lingüística.
Crec que és una eina capital, sense discussió. Si algú em demostràs el contrari, crec sincerament que jo també em plantejaria què val més la pena fer, si Baleares o Diari de Balears, i no tindria cap problema a l'hora de reconèixer el meu error.
