Annu acadèmigu 2002/3
Universidadi de Castedhu
Facultadi de Iscièntzias de sa Formatzioni
Dipartimentu Iscièntzias Pedagògigas e Filosòfigas
Maistraxu de Segundu Livellu
"Apròcius interdisciprinàrius in sa didàtiga de su sardu"
Relatzioni de acabu po s'esàmini fatu in su 15 de Ladàmini 2003.
Su metalimbismu in sa didàtiga de sa lìngua sarda
Cumenti si pòdidi, oi in diri, circai de ndi bessiri de sa pauli de sa didàtiga bècia e bintrai in una ki arrespùndada mellus a is esigèntzias de s'iscola noa?
Fintzas a candu po istudiai e donai a is iscientis is abilidadis e is cumpetèntzias de s'istudiu limbìstigu no s'impèranta is ainas de sa limbìstiga iscentìfiga e si potzada donai a sa lìngua sarda puru sa possibilidadi de si castiai issu etotu a sa manera de totu is àteras lìnguas, noas o antìgas, bias o mortas, eus arrennesci scéti de fai arkeulozia limbìstiga e no cannoscentzia po amanniai is possibilidadis de arricai is iscientis a pitzus de sa lìngu sarda e de totu is lìnguas.
Custu traballu pensau, istudiau, iscritu e lìgiu in sardu esti istétiu cuncodrau po una didàtiga de sa lìngua sarda ca fàidi s'ancada de castiai a sa pratikesa limbistiga, una materia importanti meda in s'istudiu in is iscolas de oi, cun ogus nous po lòmpi a tenni cumpetèntzias in totu is lìnguas sorrestas de su sardu e fintzas a arribai a biri e istudiai is "sistemas lìnguas" ki arrespùndinti e si cuncòdranta cun medas leis cumunas.
Totus is nòminis de is bidhas ca funti assentaus in custa tàula crassiadorza, funti cussus ca si funti lòmpius fintzas a oi in is documentus: fedhaus e iscritus. Sa carta de is Logus giuicalis, bator, sìghinti is làcanas de i custus fintzas a candu non funti istétius iscuncodraus de is dominatzionis ki anti sutamìtiu a cad'e una is populatzionis de sa Sardìnnia. S'ùrtimu Logu sardu abarrau indipendenti fudi cussu Arbarikesu, issu esti istètiu bintu e sutamìtiu a, e de, su Logu cadelanekesu in sa prima mitadi de su XV sègulu, de facto in su 1410 e de iure in su 1420.
Medas nòminis de is bidhas ca eus assentau no si scidi in cali tretu de is Curadorias o Partes s'agàtinti oi. Custu traballu srèbidi fintzas a dhus fai circai de kini ada a ligi custa tàula. De meda nòminis s'arrennèscidi a isciri cun pretzisioni manna a nca fuenta is bidhas oi in diri isperdias, poita una borta sderrutas, is bidhas, is nòmini de issas funti abarraus in calancun'àtera cosa: nuraxis, mitzas, bìngias, arrocas, istàinis, giogantinus, cùcurus, bruncus, arrius, crésias, muristenis, o su matessi, cumbessias. Po is sinnus ca eus imperau po iscriri custus nòminis eus scioberau, isseperau, is prus antigus, de tempus o de manera de dh'assentai, o mellus de is maneras de dhus assentai, fintzas a arribai a su nòmini ki tènidi oi in diri sa bidha etotu.
Is nòminis de is bidhas funti is sambenados, ma de su terridòrgiu, e cumenti a i sangunaus aguàntanta mellus in su tempus s'istrudura de sa lìngua sarda. A pitzus de unu nòmini nc'esti un'istòria. Su nòmini antigu de Castedhu esti Karalim in latinu, prus antigu de Karalem, ma s'arrèxina Karel esti prus antiga, forsis fenitza-punikesa. Ma i custa no nc'intrada nudha cun su nòmini de Castedhu, poita su castedhu prus mannu de Sardìnnia esti istétiu pesau de is Pisanekesus a tundu de sa prima mitadi de su XIII sègulu, in su 1217; is Tuscanus tenìanta su castedhu cosa issoru in su Cùcuru de santu Miali, de aundi podìanta apompiai sa Bidhamanna de su Logu kalarikesu, ca fìada santa Cilla. Santa Cilla s'amentaus fìada sa santa Manna, fintzas oi in diri, de is castedhayus. In itallianu: Cecìlia; in sardu: Cilla o Gilla; in àterus sinnus-sonos: llia, Gìlie, Gyllae e Santaguilla, ca assèntanta sa matessi bidha o mellus su matessi sonu in àteras lìnguas. In su 1356/8 sa bidhamanna de su Logu kalarikesu bènidi binta e sderruta de is Pisanus cun àterus sardus alleaus issoru. De intzaras nosus bieus su nòmini de Castedhu assentau cumenti Castrum Kaller ca esti lìgiu a sa cadelanekesa Càglier e dae custa lòmpidi a s'itallianu Càgliari.
It'esti sutzediu? Nosus naraus, o mellus sulaus, in sardu Castedhu, su nòmini de sa bidha Pisana, cuntinentali; a s'imbressi sulaus in Cadelanu-Itallianu Càgliari, ca esti su nòmini sardu e prus antigu de sa nosta bidha. Ma no eus acabau, in totu is cartas itallianas o foresas: Nùkoro, Nùgoro, Nùoro esti iscritu cumenti fìada sulau cun su sonu prus antigu de sa lìngua sarda e prus basciu in su Cundutu suladorzu de s'òmini.
Ma su Thu.enu, "colpo di glottide", no esti unu sonu de sa lìngua e de su sistema limbìstigu itallianu, is Aràbus tèninti bator maneras de dh'assentai, e no esistidi in itallianu su sinnu po dhu iscriri. E lompeus a sa insensibilidadi limbìstiga de intendi artigulendi su sonu isballiau e in itallianu de Nuòro, e no Nùoro, a medas sardus ca anti pèrdiu, sdarrobaus, sa Cuscièntzia sunètiga de sa lìngua issoru, sa nosta.
Sa Cuscièntzia sunètiga de is sardus s'imbèntada un'ispètzia de "trassa limbìstiga" de allobai sa /n/ enna, e sa /l/ ella, de fuedhus cumenti a Mannu po Manu; Panni po Pani; Mallu po Malu; Pillu po Pilu. Cumenti trabàllada sa cuscièntzia sunètiga de is sinniesus. Sa kistioni esti de aici. In su sistema limbìstigu sardu unu fuedhu cun una /l/ ella scéti, o unu fuedhu cun una /n/ enna scéti no esistìada, o mellus no fìada amìtiu, poita benìada Tzucue.au cumenti oi in diri etotu si fàidi in medas àteras bidhas sardas. Ma.u, po Manu; Pa.i, po Pani; So.i, po Soli; Pa.ita, po Palita; Ma.adiu, po Maladiu e a sighiri. Custus fuedhus a Santu Idu, Murera, Bidheputzu, Sriugus e a Ballau, si sulanta de aici, ma a Sìnnia, e in àteras bidhas lacanantis, s'esti pèrdiu de artigulai custu sonu ca esti su prus bàsciu de su Cundutu suladorzu de s'òmini, in s'Orguena o Ogroena, e su prus difìtzili de sulai-artigulai.
Perdendi custa pratikesa limbìstiga una parti de su pòpulu sardu, in custu amostu is sinniesus, sigumenti ca in su sistema limbìstigu sardu no fìada amìtia una /l/ e una /n/ in mei a duas boxalis, s'imbèntada sa "trassa limbìstiga", kene dhu fai cun intentzionalidadi ma otomatigamenti, de dhi ponni duas /ll/ e duas /nn/ ca issas, eya, funti amìtias in su sistema limbìstigu de su sardu, cumenti in is fuedhus: Sartìllia, Rennu, Brentìlliu, Linna, Donnikellu, Calledhu e Allu. Intzaras teneus fuedhus i moi, ellus, amìtius, cumenti: Panninu po Paninu, Faminni po Famini, Fasollu po Fasolu, Matzollu po Matzolu. Su matessi fuedhu bènidi sulau in maneras difarentis in is bidhas lacanantis in una ispètzia de "disintegratzioni atòmiga" limbìstiga, cumenti de s'uraniu si lòmpidi, in is sègulus, a su prumu; de unu fuedhu cumenti Ma.adiu a Sriugus, si lòmpidi in sa matessi manera mendelevarza a: Malladiu a Sìnnia, Marhadiu a Ceraxus, Maladiu a Castedhu, Malato in itallianu.
Insa.ada a Sriugus, Insallada a Sìnnia, Insarhada a Ceraxus, Insalada a Castedhu, Insalata in itallianu. Custu esti s'Imburdimentu sunètigu, s'iscaresci o allebiamentu de sa cuscièntzia sunètiga, ca in custu fuedhu s'amòstada ca s'unidadi limbìstiga de is sardus fìada unu tempus prus manna.
Ma esti s'avolotu, o s'abolotu, po sa lìngua sarda po arrennesci a biri de aundi si lòmpinti fuedhus ca no tèninti arrèxina in nisciuna lìngua oi cannota, e cun meda probabilidadi funti Nuraxikesus, ca eus inghitzaus custus traballus limbìstigus. Sa zeografia sarda s'amòstada medas de i custus nominis: Moguru, Mragaxori, Cea, Toneri, Gollei, Giara, Nuras, Baratz, Urradili, Tzurru, Nurra, Gorropu, Kia.
Unidadi Didatiga
Titulu: A cad'e nòmini de bidha, o asuta, nc'esti un'istòria.
Crassi de istiba: Cuartas professionalis o liceus.
Programatzioni: Primu mòdulu de s'annu.
Disciprina: Istòria.
Disciprinas de truessus: Zeografia, Limbìstiga sarda, Istòria de is istitutzionis ecunòmigas e pulìtigas, Paleugrafia e Diprumàtiga.
Si dèpidi giai cannosci: Cannoscièntzia, fintzas unu pagu, de s'arrexonai istòrigu, isciri ligi e cumprendi su lìburu de istòria; isciri pigai, assentai e cuncodrai su ki s'assentada de is letzionis; isciri ligi is cartas zeoistorigas e is tàulas crassiadorzas de su tempus; cannoscièntzia, scéti calancunus elementus, de s'istòria de su Mesutempus.
Obietivus generallis: Cannoscièntzia de is sutzedimentus istòrigus.
Isciri arrecannosci e arregordai is acuntessius e is personàrgius e dhus isciri isterri in su tempus e in is logus.
Isciri bodhiri is caraterìstigas prus importantis de su tempus.
Isciri cumprendi e ligi is documentus partigularis de su tempus istudiau.
Cumprendi is relatzionis aintru de s'istòria generalli e cussa localli.
S'istòria bia de, e in, su tempus: longu, mesu e curtzu.
Obietivus ispetzìfigus: Traballai cun duas lìnguas latinu noas: su sardu e s'itallianu.
Operadividadi de sa lìngua sarda: aintru de sa grafia e sunètiga de su sardu, cumenti iscrieus e sulaus is nòminis de is bidhas?
Cannoscièntzia de is Logus giuicalis e s'organitzatzioni de su terridòrgiu in sa Sardìnnia de su Mesutempus.
Traballai cun is documentus de su tempus: cartas, kondaghes, iscritzionis, istromentus, cuncòrdius, paxis, bendastzionis...
Fai s'istòria scrucullendi in is documentus antigus e in is arrastus de oi.
Ita nc'esti in s'Unidadi Didàtiga: Is bator Logus, partes, e bidhas de is giudicaus.
Organitzatzioni de s'Unidadi Didàtiga: Cuatrus tretus, duas cidas, 12 oras.
1) Presentatzioni de s'Unidadi Didàtiga a sa crassi: mes'ora; avumentraxu, brainstorming, de s'istòria de Sardìnnia: un'ora e mesu. Po domu a is iscientis si dònada sa sighia de i custu nòminis cun custa "Carta" de is bator Logus giuicalis, e dhis nàrada de cumentzai sa circa de is materiallis po podi presentai cad'e unu Logu giuicali: is primas noas istòrigas de su Logu, is Giuikes o Giuighissas, is Bidhamannas, is datas prus importantis, is càrrigas de su Logu, s'aministratzioni de is Partes o Curadorias, is Cartas de Logu, is iscritzionis, is kundaxis, is crésias e àterus materiallis. A s'acabu si pòdidi fai unu iscritu istoriogràfigu e si pòdidi fintzas pentzai a una pubricatzioni de totus is traballus.
2) Circa in su catastu: Atobiu de totu is iscientis a is noi oras a Pirri po andai a biri is cartas: cuatru oras. Ki sa crassi esti in una bidha si pòdidi detzidi de biri e circai in is libriutegas cumunalis o cussa de s'Unibersidadi de Castedhu.
3) Letzioni frontalli a pitzus de sa Sardìnnia in su Mesutempus: un'ora e mesu. Pratzimentu de sa crassi in bator grupos ki incarriganta is segretàrius e reladoris, si dònada a cad'e unu de issus unu Logu giuicali; traballu in crassi cun is materiallis agataus e iscioberaus: un'ora e mesu. Su traballu de is grupus, giai incarrerau in crassi, sìghidi a domu.
4) Presentatzioni e relatzioni, a boxi in crassi, de is traballus iscritus de totu is cuatrus grupus: mes'ora a cad'e unu cun discussioni e relatzioni.
Metudus: Letzionis partetzipadas e traballu cooperativu, pratzius in grupus.
Istromentus: Su lìburu de istòria de sa crassi, atlantis e cartas zeoistòrigas, fotucòpias de is documentus antigus, lùcidus, àteras pubricatzionis partigularis e is kondaghes. Fuedhàrius de lìngua sarda de s'imperu, setoriallis e istòrigus, audiovìdeo cascitas, computer, CD rom, arregistradori.
Curretzioni: Test mesuistrudurau cun arrespustas serradas, de calidadi berus o frassu, e tres arrespustas obertas massimu dexi arrigas. In totu doxi arrespustas, po unu totalli de puntègiu de dexi puntus.
Balutatzioni: Formativa e in su matessi tempus somativa, si dònada un votu finalli ki tèngada contu cumpressivamenti fintzas de s'impènniu e s'interessu de cad'e unu de is iscientis e sa situatzioni de partèntzia de issus.
Aprofundimentus e arrècuperu: Sceti ki esti netzessàriu: un'ora.
Pubricatzioni finalli: De su traballu de totu sa crassi in paperi e/o in su zorronali de s'iscola, sìada in CD-rom, cun cameras e fintzas o scéti s'aregistratzioni de is relatzionis.
GIUDICADU DE LOGUDORO O DE TORRES O ORIKESU
Dae su sèculu IX a su 1259, bidhamanna: Àldara, mannària kmq. 6.958, biventis casi 50.000.
Anglona o Tzaramonte
Altana o Batarae, Ampùrias o Santu Pedru, Anzos o Bànjos, Assari o Casàriu, *Bolonthenis, Bultzi, Calitzana, Calstedhu, Tzaramonte, Kokinas, Gulcei, *Insaris, Istorolu, Lairru, Maltis, Monte di Campu o Ostiani, Monte Fulcadu, Multedhu, Nulvi, Orria Picinna, *Obcecario, Orria Manna, Ostena, Pèlfigas, Salàrgiu, Santu Pedru de Simbranos, Santa Maria de Rughes o Billikennor, Sèdini, *Sordella, Silanos o Soliu, Spilunca, Tzelgu, Bidharba, *Hostiani de Optentano, *Odatelis o Odaletis.
Cabuabas
Argadar o Altasar, Mara, Bessude, Bonvehì o Bonuighinu, *Borconani, Campu Giabesu, Kerèmule, Cossoine, Giabe, Gùrulis Vetus o Pàdria, Ilbiri, *Melbo, Modeju o Modulis, *Mògoro, Musidanu, Nuraghessu, Pàdria, Pitzos o Liessis, Puthumayore, Roca Ruja o Teclada, Seruis, Sustan o Sustaris, Santu Larenthu o Faules, Simanari, Sulvar, Thiesi, Tuscano, Seunis o Seruis, Uras, Romana.
Coros o Campulongu
Banzos, Briai, Bultaina o Turtanae, Campu Longu o de Loku, Cannedu, Coros, Cuga o Thuca, Junghi, Jusei o Biosei o Santu Imbricu, *Icirdelator, Ìtiri, Lodhaoro o Lodais, Junei, *Manu, *Manustoles, Noele o Noalis, Okila o Othila, Ossi, Paulis, Santu Silvaru, *Sartis, Tintas, o Linthas, Tissi, Uri o Uras, Usini, Turrighe, *Vindighinoris.
Costabadhe
Alkennero o Arkennor, Andronike o Androliga, Berkidha, Bonolva, Cunzadu, Nurapassar o Puthos de Sassu o Puthu Passaris, Rebecu, Semèstene, Trekidhu, Trudhas.
Dore, Orotedhi o Othan o Sarule.
Nùgoro, Odhini o Olim, Onieri, Orane, Lollobe, Orgòsolo, Orotedhi, Otzana o Othan, Sarule.
Fiolinas o Piaghe
Bayolis o Bualis, Bedas, *Bijenni, Carjeghe, Cea o Sorae, Codronjanus josso, Contra, Briave, Fiolinas, Kitarone, Muros, Muskyanu, *Nerbosa o Ilvossa, Noraya, Ostana, Othila, Piaghe, Putifigari, Sacarja, Salvennor, Santa Julia de Kitarone, *Urjeke o Urgethe, *Duluosae.
Frumenarza
Asinara o Asinares, Arca o Arrae, Bionisi o Bioris, Ardu o Cardo, Kerki o Querqui, Crucifissu Mannu o Domus Novas, Curcas o Cruca, Eguili, Elva o Erlae, Ertas, Jennano o Gonnano, Noi Noi o Nonnoy o Innòviu, Nuragadhu, Otan o Otava, Eristola, Save o Sahe, Sanx o Sancti, Seti Pramas, Tamule, *Taverra, Torres.
Gocèano o Anela
Anela, Benetuti, Bono, Bortiocoris o Guiliciochor o Sant'Àrvara, Suburgu, Isprollatu, Bortei, Idha o Bulteyine, Illorai, Lurcia, Nule, Ulususe o Usulifae, *Gotzèano, Bòtidha.
Màrghine
Bìrori, Bolòtana, Bortigale, Duarke, *Gitil, Bòrere o Gòrare, Lei, Macumele, Mularja, Nuragugùmene, Saucu o Santu Selighes, Silano o Silanus.
Meilogu o Opia
Àlsdara, *Beyco, Bànari, Bunnànnaru o Gonnannor, Bidha Noa, Boruta, Calvoi o Cayola, Captilis, *Capula, Kerkitzu, Costinas, Frida, Itiredhu, Lakesos, Mendhulas, Mores, Niedhu, Opia, Santu Perdu de Badhes, Santu Antoni de Thailo, Santu Paulu o de Nuli o Bidha Luna, Sari o Fara, Sauren, Sìligo, Sorres, *Termels, Tiesi o Tigesi, *Totorake, Rota, Turalva.
Montacutu
Alà, *Aba Formosa, *Bacuri, Bidhucara, Bòtidha, Budhusò, Bantine, Berkidha, Bunne o Balamune, Castedhu, *Gaeciana, Crasta, *Golianuti, Idhatene o Gatema, Lerno o Lerron, Monti, Nastarrè o Restellus, Nùlvara, Oleva, Osidhe, Òskiri, Oti o Ossi, *Santa Maria de Ardarello, Ulule, Uludulfe, Urra o Sant' Elias, Patada, Tula.
Montiferru
Castedhu Etzu o Verru, Gùrulis Noa, Nuraghe Longu, Pitinnuris, Salamatile o Salamater, Salamura, Santa Vitòria, Santu Lussurzu, Iscano, Sennarìolo, Seti Funtanas.
Nughedu o Bisàrcio
Biduvè, Bisàrkiu o Bisàrcio, Buthule o Guthule, Ivessa, Lerron, *Lexanis, Nughedu, Nugor, Otieri, Pianu, Pira Demèstiga, Orveis o Urdofe.
Nulauro
S'Alighera , Càrbia o Càlvia, *Eci o Etii, Lunafras, San Marco, Vessus.
Nùrcara
Cucu o Curtei, Curos, Minussadas o Santu Miali, Minerba o Minervae, Musidanu o Mukianu, Nurcar, Romana, Savillanu, Simanari, Bidha Noa Monteleone, Monteleone, Calabrike, Ferrukesa.
Nurra
Abaya o Nurki Mayore, Albaro, Barake o Baratz, Castedhu, Duos Nurakes, Erguilo o Ercoli, Erthi, Esse, *Jilitis, *Guania, Issi o Yssi, Locu, *Nurki Minore, Nureki, Uralosso o Orulesse, Espela o Essole, Erio o Ora, *Tamarit, Trana o Suryana, Ussi o Usso.
Pianalza
Bosa, Bosa Betza o Bosa Manna, Frussio, Magumadas, Mòdolo, Mogorgor o Mogulterra, Montresta o Suta Monte, Oyo o Oinu, Sàgama, Sindhia, Sune, *Supra Monte, Tinnura, Triuraghes, Triganino o Nuraghe de Triganu.
Romàngia o Montes
Bosue, Cau o Cleu, Domus Noas, Enene o Eba Ciara, Eristala, Jeridu, Joscari o Joscla, Iscalas, Mascar, Drusper o Uruspe, Òsile, Playano, Gucey o Girioi, Murusas, Ogothi, Santu Kìrigu o Feliskentini, Santu Batore o Jonsa, Santu Bainzu o Erigis, Silikuennor, Sàssalo o Sàssalis, Sènnaru, Silki, Sossu, Taniga o Tanake, Utali o Utari, Zennos o Kennor o Gennonis, Tincaru, Thàthari, Tìtari o Santu Tètaru.
Sulumedu
*Frussia, Sulumedu, Ucari, San Marco.
GIUDICAU DE ARBAREA O ARBARIKESU
Dae su sègulu IX a su 1420, bidhamanna: Aristais, mannària kmq. 8.832, biventis casi 100.000.
Barbaza de Brebì o de Meana
Brebì, Aritzo, Meana, Gadone.
Barbaza de Ollollai
Austis, Crapedha, Fonne, Gavoi, Lodine, Mamuyada, Ollollai, Ortzai, Orrui o Orreade, Ovodha, Teti, Tìana, Oleri o Santu Pedru.
Bonùrtzuli
Arbus, Atzei, Bonùrtzuli, Candella, Funtana Fenugu de Urgho, *Jenna o Gedes, Gonnos Fanàdiga, Grutzu, Gùspini, Marrùbiu, Monreale, Pabillois, Santu Bainju, Artzidanu, Santu Pantaleu o Arkitanu Picinnu, Santa Iusta de Uta Pàsseris, Santa Maria de is Àcuas, Santu Dòminu de Jaca, Sàrdara, Serdis, Serru, Tamis, Terraba, *Terraba de Montes, *Taberna, Santa Maria Tzuàbara o Urradili, Uras, Urralidi o Baratuli.
Campidanu Mayore
Piscòbiu, Arriora, Boàtiri, *Bosue o Boatzi, Crabas, Donigala Fenughedu, Feurredha, Jipa, Massama, Nuraki, Nuraxi Albu o Nuracraba, Nuraxiniedhu, Senuski, Santu Idu o Bidha Longa, Fununi o Santu Kìrigu, Siamayori, *Sinipula, Soasa, Sabarussa, Tharros, Tzedhiani, Tzrofoliu, Santu Marcu de Sinis.
Campidanu Milis
Barigadu, Baulau, Bonacatu, Cracarxu, Milis, Narabuya, Milis Pikinnu, Santu Simeoni de Besala, Santu Eru, Santa Bràbara de Turre, *Santa Maria de Bidha Arrùbia, Sèneghe, Sodhì, Ispina Arba, Trogatzus, Tramatza, Tunis, Urasa o Urasanna, Tzipiriu.
Mandrolisai
Atzara, Bidhusa o Mandra Olisai, Dèsulo, Asuai, Issiria, Lunissa o Lionissa, Ortueri, Samugheo, Sòrgono, Ispasulè, Tonara, Toneri, Arasulè, Teliseri.
Marmidha
Atzeni, Baràdili, Baressa, Barùmini, Cilixa, Forru, Gèsturi, Is Pratzas, Luamadrò, Pauli Arbarei, Ursare Piccinna o Ursaredha, Setzu, Sidhi, Sitzamus, Tuili, Turri, Ursare Manna o Soramanna, Mara Arbarei, Bidha Noa Forru, Bidha Noa Franca, Gianui.
Parte Montis o Montàngia
Cracaxa, Gamussi o Gemusi, Gonna Codina, Gonna Tramatza, Gotzua, Mraxini, Masudhas, Mòguru, Mragaxori, *Pardu o Almos, Pompu, Sìmaba, Siris, Sersela.
Parte Usedhus
Abas, Baini, Barumele, Crucuris, Domus de Funtanas, Scovedu, Figu, Gonnanò, Ollasta, Pau, Usedhus, Tzèbara.
Parte Balentza o Brabaxana
Assou, Asui, *Brabaxana, Balentza, *Goni, Jenadas o Gonare, Moguredha, Giaroi, Làconi, Nuragus, Nureci, Nuradha, Seis, Ruinas.
Campidanu de Simaghis
*Banjus, Simaghis Jossu, Crabilis, Ollasta, Aristais, Pramas Arbarei, Pramas de Ponti o Isca de su Ponti, Pasubonu, Sant'Eru Conjus, Conju, Santa Iusta, S'Ia Manna, S'Ia Picia, Sibì, *Simaghis de Mraxani, Simaghis de Santu Lianu, *Ispinarba, Bidhobrà.
Parte Guilcer
Abasanta, Bidumayore, Boele, Bonoredhu, Busurtei, Domus Noas Canales, Bilartzi, *Guilicer, Lestincus, Lighei o Lokeri, Noni, Norbedhu, *Nordai, Nurghidho, Orogono, Paule, Ruinas, Sèdilo, Sella, Sodhì, Sorradile, Suei, Tadasune, Urri o Uras, Uskei, Zuri.
GIUDICATU DE GALLULU O GALLULA O GALLILESU
Dae su sèculu IX a su 1308, bidhamanna: Locu Santu, mannària kmq. 4.074, biventis casi 50.000.
Balariana o Balaniana o Balayana
Balarianu, Batore, Nurakis o Nuraghes, Santu Tranu o Uranno, Santu Istevene, Suraca o Surake, Telarju o Santu Lussurju, Binza Mayore.
Canahim
Aliagana o Ajana o Ojani, Canahini o Canaili, Carana o Canaran, Siulonis o Sililonis.
Gèmini
Àgyu, Bultijata, Caranyane, Latinaco o Lerinassi, Luras, Nukis, Taragani o Telanyani, Tèmpiu, Binzedha o Vinyes.
Montàngia o Montanea
Araona o Arcagani o Aryagono, Austena o Aristana o Aristanis, *La Paliga, Lungonis, Loku Santu, Marassino o Malassani o Melaxini, Assunis o Russoni.
Orfili
Loiri o Lokele, Orfilis o Ovidhè o Orfidis.
Orosei Gartedhi
Bibisse, Cologone o Golionis, Durgali, Dulicorra o Delissorre, Duacore o Duassodera, Firuli o Hurulis o Filluri, Gartedhi, Gultudofe o Godhossove, Gorgorai, Ircule, Isarlis o Isalle o Gisalle, Irgoli, Istedhu, Loke o Iloy, Locoe, Lòcula, Longu, Lùbula, Muro o Muri, Nurule o Nuryalle, Ùliana, Oniai, Orosei, Santa Maria Madhalena, *Sifilionis, Torpè Ispeirtu, *Guadanu, *Unuthe, Montanea.
Barbaza de Vitzi
Vitzi, Dure o Dura, Onanie, Orune o Urune, Garofai, Santa Felicita de Bithe.
Pasada
Gongolenno o Guerrenolenneri, Gurguray o Molara, Lodè o Lodedè, Panane o Paune, Pasada, Santu Paulu de Reskino o Ariskion, Santa Maria de Lùgula o Lùcula, Sas Vides o Vitithe, Thiniscole, Solità o Sorcinissa, Pelarà, Sullai, Tamarispà, Tolpè, Ussela o Ossillili o Ossii, Lochole, Lorada, Sa Fae, Ferònia.
Caras o Taras
Agugari o Gorague, Lablussu o Agultu, *Baradilis, Bonjas, Mortedhu, Caldosa, Cokinas, *Cramistade, La Pia, Melagra o Mala Caras o Mela Tarasi, Monte Agliu o Montinàrjii, Monte Caredu, Vinyola, Bidharba, *Dumo o Davi, Santu Lussurzu de Oruivar.
Unale
Altzakena o Arisakena, Barantanyana o Abaguana, Budelli, Capikeres, Corruaro o Santu Lussurju de Oruviar, A Madhalena o Porcarju, Maciumannu o Crasta, Oltumuratu o Otsumuradu, Scupeto o Istodu, Unale.
Fundimonte
Campu Mayori de Tertis, Caressus o Caresi, Cunyana, Larathanos, Mayore, Pussolo o Putzulu o Pusolis, Santa Maria de Terranoa, Telti o Tertis, Terranoa, Verre.
GIUDICAU DE PLÒMINOS O PLÙMINOS, KARALITANI O KALLERETANI O KALARESU
Dae su sègulu IX a su 1258, bidhamanna Santa Gilla, mannària kmq. 8.226, biventis casi 100.000.
Barbaza de Seulo
Drodori o Durgodor, Istressili, Jersadili, *Guidilasso o Gedelaso, Genossi, Sàdali, Seui, Seulo, Trobijitei o Turbeni Gentilis, Ussassa, Lusei o Musey, Siki.
Campidano o Cìvita
*Gruoros, *Barcudi, Bidha Noa Santu Asibi, Bidranu o Biobanno, Castedhu, Calagonis, Crabonaxa, Cèpola o Kipullas o Sebolles, Coronju, Figuerga, Frùmini, Geremeas, *Grulli, Mara, Massarja, Misa o Thizae, Pauli, Morus, Murta Urci, Nuxedha, Prama de Capitano, Pirri, Cuartu, Cuartu Jossu, Cuartùciu, Cuartu de Sus, Santu Perdu Paradisu, Santu Perdu de Ponti, Sant'Agatha de Ruthilas o Sant'Ada, Simbìlia, Santa Gilla o Cilla, Santa Maria de Paradisu, Santa Maria Crara, Santu Lianu in Cannedu, Ceraxus, Sennoru o Sinnuris, Separàssiu, Serra Idha, Sestu, Sètimu, Seurru, Sici o Suxi o Sixi, Sicosini Serdi o Situxi o Sigussini, Sìnnia, Sirigarju, Sisula o Setzalis, Solanas, Su Idanu, Susua.
Cixerri
Bidha de Crèsia o Igrèsias, Acua Frida, Antes o Antas, Astia o Stia, Barega o Bareka o Barreche, Baretas, Binjarja, Cannonica, Borrus, Casas o Casis, Cixerri, Concas, Coronju, Domunosa, Fraci, Fronja, Jessa, Jossu, Gonnesa, Intili, Margani o Marganais, Musei, Onnixedhu, Orsu o Urso, Pardu, Santu Juanni Suerju, Seguli o Santu Lianu, Santa Itroxa o Baratuli, Frùmini, Santu Arenti, Santu Xenti o Seici, Saruis o Sirussi, Sebatzus Jossu, Sebatzus Sus, Sebeli Russo, Stiaorro o Gulbisa, Bidha Matzraxa, Silìcua, *Antesumande, *Masie o Mazii, *Solanes.
Dèximu
Arcedha, Assèmini, Dèximu, Corru de Forcillas, Mairu, Mòguru de Liurus, Nuraci, Piscina Ortu o Ortu de Xidru, Santu Sparau, Santu Inesu, *Sepontis, *Sìminis, Uda Jossu, Uda, Bidha Spetziosa, *Gonidoy, *Nuraci, Atzedi o Arssen o Arceti.
Parte Olla o Dolia
Bacu, Baratuli o Balardi, Banjarja, Coronju, Jana o Costara, Dolia, Donori, *Jana de Jossu, Lacunedhu, Mòdulu, Mògori o Mòguru, Sici, Muristenis, Nuracada o Nuracato, Nuxi o Nurji, Oladri o Baratuli de Santu Sadurru, *Parasuli, Sa Ayana o Sanna, *Santu Marcialis de Solomura, *Santu Asili de Montis, Serdiana, Sibìola, Sisterra, Sollèminis, Stanas, Teulada, Tradori o Trogodori, Turre de Casu o Turris Segazo, Ùssana, Segogus.
Parte Gallila o Gerrei
Armunja, Ballau, Castanjas, Iscalebranu, Corrulongu Serlongo, Gerrei, Pauli, Goni, *Gonosa o Cannase, Latinus o Lentini, Lobinas o Solinas, Nuraxi o Santa Maria o Crari, Guidale o Santu Cristolu, Sassai, Silius, Siuru, Speciani o Spadianu, Sualesi, Bidhesatu.
Parte Gipi
Acuesa, Banjuludu, Bidhaitzu, Deximuputzu, *Donnikello, Fanaris Jossu, Fanaris Sus, Gurgosa, Leni, Masona o Matzalo, Su Masu, *Muntonis, Murta, Pau Sus, Sabodhus Jetha, Sabodhus Ùssara, Sabodhus Jossu, Ùssara, Samassi, Pau Jossu, Santu Miali o Nispidi, Santu Perdu o Prama, Jipi Sus, Scarponi, Serramanna, Siarus, Sogus, Bidha Xidru, Bidha Sorris, Tzipeddhu o Jipi Jossu, *Fullis, *Dorae.
Colastrai o Tolostrai
Arculentu, Bidhamyore o Ponti Mayore, Colastrai o Arkepiscobu, Jiba Crèsia o Plateis de Castiadas, *Menori, Mumossa o Mamusi, Su Reu, Castiadas, Olia Spetziosa, Camisa.
Nuras
Cabuderra, Kia, Cucuru o Curki, Madhalena, Monte de Sali, Nura o Sant'Efis de Nuras, *Ortu Jacobo, Perd'e Sali, Perda Sterria, Pula o Padulis de Nuras, Raboni o Garabionis, Bidha Santu Perdu, Sarrocu, Sennoras o Siratae, *Torralba, *Vestar, *Bidha Noa.
Nuràminis
Barrali o Baralla, Cancedhus, Cracaxa, Furtei, Nurake, Murakesus o Maraqusi, Nuraminedhu, Orri o Borri, Pubusa o Murapubusi, Samassi, Samatzai, Nuraxi de Furtey, Pramontis, Sadhori, Segogus o Segafenu, Segariu, Serrenti, Siutas, Bidha Arega.
Cuirra
Foghesu, Chirrae o Kirra, Santu Perdu, Lestincu, Tertenia, Uluedu o Urlo o Ulli.
Sàrrabus
Murera, Orrea o Cotinas, Pranu is Abis, Cirras, Santu Idu, Santa Maria o Carruti o Terruti, Santa Maria Itria o Petrera, *Sàrrabus, Sorrui, Tronu, Bidheputzu.
Sulkis o Sols
Arenas, Bausterri o Burotri, *Barau de Murakessus, Barbusi, *Barmela, Canedhas, Bau de Cannas, Coderra, Cossus, Cucu Marrocu, Flumentepidu, Funtana Èguas, Garamata, Jiba, Magai, Malfatano, Margodho, Matzàcara, Mordeo, Murdegu o Murreci, Narcau o Nulacato, Nèbida, Nuxis, Pramas de Sols, Parinjanu, *Pedralonga, Pesus, Perdaxus, Piras, Piscinas, *Pardu, Santadi, Sant'Antiogu, Sant'Antoni, Santu Jacobi, Santa Trinitatis, Santa Vitoria de Culex, Sirai o Serasi, Suerju, Teulada o Budilla, Tracasi, Tratalias, Turri o Urradoli, Bidha Maris, Sa Baronia, Bidha Erriu, Bidha Scrua, Tului.
Trexenta
Arcedha o Arcu, Arixi, Auda o Alluda, Banju de Liri o Niri, Banjus, Barrabi, Campu, Cracaxa, Cixi, Dei o Dey, Fraus, Friuxosu, Gomayori, Guasilla, Lanessi, Oliri o Liri o Arrili, Onigu, Onnigalla, Ortacesus, Pau, Pramantellu, Pranu Mois, Santu Asibi, Santu Sadurru, Sant'Andria Frius, Santa Iusta de Lanike, Santa Lukia o Arixi Mannu, Santu Millanu, Santu Sadurru de Kida, Sèbera, Segariu, Segolai, Sèligas, Senobrì, Seuni Mannu, Simieri, Sioco, Sirbau, Suedhi, Sìsini, Turriga.
Totu is nòminis ki tèninti su sinnu * a costau funti bidhas ki no funti stètias agatadas.
