Custas duas poesias de G. Lorca si fenta lòmpias in sa redatzioni de
"Therpius" unu giorronnaledhu ki fudi aintru de unu periòdigu, e ki nosus
ispatinamus a s'unibersidadi de Castedhu. Unu ca si ligìada sìada mandau una
lìtera cun custas duas poesias e nosus si dh'emus pubrigada. Sa poesia no
mòridi mai e a sa bellesa e a s'universalidadi de G. Lorca sa lìngua sarda
dh'aciungidi àtera bellesa. Esti làstima a dhas lassai in d'unu cadassciu e
no dha sa fai gosai a kini lìgidi s'arrivista de su sotziu. ciau francu
Bisura de sa genti ki càciada
Sa fèmina budhona benìada ainnantis
scotzendi is arrèxinas e sciundendi sa pedhi de is tamburus;
sa fèmina budhona
ki smàtzada is prupus morentis.
Sa fèmina budhona nemiga de sa luna,
currìada po is bias e is domus bùidas
e làssada in is arrenconis conkixedhas de pillonis
e scìdada su crepu de is satzadas de is ùrtimus sègulus
e tzerriada su tiaulu de su pani in pitzus de is cùcurus de su celu mundau
e limpiada unu pistighìngiu de luxi in su muirghìngiu asuta de terra.
Funti is campusantus, dhu sciu; funti is campusantus
e su dolori de is coxinas interradas in s'arena,
funti is mortus, is perdixis e is melas de atrus tempus
cussus ki s'ispìginti in su gùturu.
Lompìada su sonu de unu mari de caciadura
cun is fèminas bùidas cun pipius de cera callenti.
cun matas pudèscias e tzeracus traballantis
ki srèbinti pratus de sali a suta de arkitus de salia.
No c'esti atra arruga, fillu. No ti dha iscampas.
No esti sa caciadura de is morus a pitzus de is titas de is bagassas
nimancu cussu de sa gatu ki nci adi ingùrtiu una arrana po isbàlliu.
Funti is mortus ki scarrafianta cun is manus de terra
is gennas de perda innui pudèscinti is nuas e desserts.
Sa fèmina budhona benìada ainnantis
cun sa genti de is navis, de is tzilleris e de is ortus.
Sa caciadura trumbùllada abellu abellu is tamburus
in mesu a piciocas de sànguni
ki pedìanta agiudu a sa luna.
Ohiamomia! Ohiamomia! Ohiamomia!
Custa mia castiada, fìada sa mia, ma imoi no dhu esti prus,
custa castiada ki trèmidi spullinca in su binu
e dispididi navi stravanadas
mei is ortziadas de is portus.
M'agiudu cun custa castiada
ki nàscidi de is undas innui s'obresci no s'atrìvidi,
deu, poeta kene bratzus, ispèrdiu
in mesu da sa genti ki caciada
kentz'e cuadhu briosu ki arròghidi
sa lana de perda de sa memòria mia.
Ma sa fèmina budhona beniada sèmpiri ainnantis
e sa genti cicada is apotecas
innui s'amisturu marigosu s'apicìgada.
Sceti candu àrtzianta sa pandela e arrìbanta is primus canis
totu sa tzitadi intrea s'esti arregorta a pitzus de is bigas de sa navi.
TZITADI KENE SONNU
No dròmidi nisciunus in su celu. Nisciunus, nisciunus.
No dròmidi nisciunus.
Is criaturas de sa luna fràganta e ingìrianta is barracas.
Anta arribai is iscultzoni bius a mussiai is òminis ki no
bisanta
e cussu ki fùidi cun su coru segau
ada atobiai in d'ònnia arrenconi
sa cabixeta stravanada, frima asuta de s'arrenegu de is
stedhas.
No dròmidi nisciunus in su mundu. Nisciunus, nisciunus.
No dròmidi nisciunus.
Nc'esti unu mortu in su campusantu prus atesu
ca de tres annus si dòlidi poita tènidi
una bidha sicada in su genugu
e su pipiu ki anti interrau custu mangianu prangìada meda
ki esti tocau a tzerriai is canis po dhu fai citidi.
No esti unu bisu sa vida. Scida! Scida! Scida!
Nosus arrueus me is scalas po papai sa terra sciusta
o artziaus a su filu e sa nii cun su cantu de is gravellus mortus.
Ma no nc'esti memoria ne bisu:
petza bia. Is basus acàpianta is bucas
in d'unu amisturu de benas noas
e kini sùnfridi su dolori cosa sua dhu ada bolli kentza de pàsiu
e kini tìmidi sa morti si dh'ada potai a codhu.
Una dii
is cuadhus anta a bivi mei is tzilleris
e is fromigas arrenegadas
nd'anta a papai is celus grogus ki si cuanta mei is ogus
de is bacas.
Una atra dii
eus a biri su torrai a nasci de is mariposas sicadas
e sighendi a andai in d'unu logu prenu de palla marina e de barcas
citias
eus a biri luxiai s'anedhu e nasci arrosas de sa limba nosta.
Scida, Scida, Scida!
Is ki si funti pigaus una bella passada de acua,
su piciocu ki pràngidi poita no scidi sa noa de su ponti
o su mortu ki no dh'esti abarrau àturu ke sa conca e unu butinu,
tòcada a dhus potai a su muru innui su scultzoni e is calorus abètanta,
innui abètanta is cascialis de s'orcu,
innui abètada sa manu sicada de su pipiu
e sa pedhi de su cuadhu ki s'arrìciada cun d'unu kirighitu asulu.
No dròmidi nisciunus in su celu. Nisciunus, nisciunus.
No dròmidi nisciunus
Ma si calancunu sèrrada is ogus
iscudeidhu, piciocus, iscudeidhu!
Sìada una bisura de ogus obetus
e de liagas bias e marigosas
No dròmidi nisciunus in su mundu. Nisciunus. Nisciunus
Dhapu giai nau.
No dròmidi nisciunus
Ma si calancunu tènidi in su noti meda mufa me is memorias
Oberei is fentanas po dhi fai biri asuta de sa luna
is tassas frassas, su ferenu e s'aria de morti de is tiatrus.
