In sas isulas Baleares, sendo chi ddue at de reformare s'istatutu, s'istudiant mudas de sa Carta regionale autonòmica postas prus a favorèssere su catalanu. Sas formatziones natzionalitàrias proponent de iscriere atzunghendo in s'artìculu 3.1 de s'Estatut d'Autonomia su dèvere de connoschere sa limba catalana. Finas a como ddue iat iscritu ca <sa catalana est sa limba propia e ufitziale de sas isulas> e ca <totu is tzitadinos e tzitadinas de sas Baleares tenent su deretu de dd'impreare e su deretu de dda connòschere>. Po sos partidos natzionalitàrios in tames in logu de su deretu, s'iat a depere pònnere su "dèvere" de totus de connoschère sa limba de minoria. Si cheret colare a una bidoria ativa de sa limba catalana in logu de una "passiva". Est in dibbatu fintzas sa probabilidade de recononschère in sa Carta s'istatus de "natzionalidade istòrica" po sa comunidade de sas isulas Baleares.